Un truc de màgia per salvar el món i consumar la venjança

L’any 2013, la primera entrega de Ahora me ves va provar amb (discutible) èxit que els mags, aquell gremi justificadament desacreditat, podien ser posseïdors d’un relatiu sex appeal. Més d’una dècada i dues entregues després, els quatre Genets originals que encetaren la saga veuen com el seu llegat ha estat reprès per un trio de joves amb energia adolescent. Ahora me ves 3 descriu el xoc entre dues generacions que apleguen forces per vèncer la criminalitat personalitzada per una sàdica magnat del diamant. Mestres i deixebles, reunits per l’Ull —societat secreta que pretén restituir la justícia al món—, ens faran viatjar per França, Anvers i Abu Dhabi, fent palès el motor argumental de la franquícia: la venjança filial i la caritat robinhoodesca.

Fleischer agafa el timó i fa el que bonament pot en una pel·lícula amb alguna espurna de lucidesa i que, de fet, arrenca amb contundència, però que es debilita irremeiablement quan abandona el sentit comú i perd el rumb coherent de la trama. Així, tot allò que havia de ser una aventura entretinguda passa a ser una confosa excursió amb nazis pel mig i châteaux clandestins. De cop i volta, tot esdevé una passarel·la de gags empastifats que deriva en un escape room atrotinat; un espectacle de prestidigitació que fa preguntar-se si calia una tercera entrega. Ni el poderós repartiment, amb sorpresa hologràfica inclosa, salva la funció. L’escamot ocultista suma nous adeptes, però el truc és el de sempre. Constatem que els il·lusionistes poden arribar a tenir cert glamur, d’acord, però també que no seran mai superherois.