Una serp de 200 kg i Jack Black us desitgen Bones Festes

La nova Anaconda parteix d’una idea similar a la dels noranta –un grup de persones que s’endinsen en la selva amazònica desafiant la perillositat del territori–, però transfigura completament el to original. Si la de 1997, dirigida per Luis Llosa i amb Jennifer López i Jon Voight al capdavant del repartiment, pretenia ser un film de terror (la crítica la va titllar de còpia estúpida de la magistral Tauró), aquesta revisió en clau d’humor es construeix com a paròdia no només del cinema de gènere, sinó també de la indústria de Hollywood.

Paul Rudd en el paper d’un actor fracassat i Jack Black com a cineasta frustrat esdevenen el tàndem perfecte per a aquesta buddy movie d’aventures que manté el ritme a base de gags i jump scares. Com a antídot miraculós contra la crisi de la mitjana edat, uns amics de tota la vida decideixen tornar a somiar com de petits; és a dir, viatjar al Brasil a rodar una versió d’Anaconda en clau indie. Evidentment, poc després d’arribar al paradís tropical la troca s’embolica i el petit equip de rodatge amateur haurà de lluitar no ja per acabar la maleïda pel·lícula sinó per la pròpia supervivència.

Comptar amb l’energia d’un intèrpret com Black a l'hora de fer comèdia és jugar amb avantatge. El seu gest polivalent aconsegueix hipnotitzar tota mena d’espectadors: des del fan absolut fins a aquells menys avesats a aquest tipus de produccions. Aquí, la veritable bèstia no és el rèptil mastodòntic, sinó el còmic estatunidenc.