Les noies del centre de massatges

En el sorprenent debut de la cineasta sinoamericana Constance Tsang, els espais serveixen per retratar les vides opressives dels seus protagonistes, però també per encapsular els seus instants efímers de felicitat. Didi i Amy són dues amigues xineses que treballen i viuen en un centre de massatges d'un barri novaiorquès en condicions d'explotació laboral i sexual. Les seves vides es creuen amb la del Cheung, un solitari i madur immigrant taiwanès que treballa en una constructora. Per explicar aquesta història de diàspora, dol i segones oportunitats, Tsang s'allunya de l'estètica del cinema indie nord-americà per construir una pel·lícula radicalment personal que està més a prop de la rigorositat formal de Chantal Akerman que de l'empatia tragicòmica del cinema de Sean Baker.

La cineasta clausura els seus personatges en espais estrets i els filma en plans seqüència parsimoniosos que revelen la complexitat de l'experiència migrant. Existències marcades per la precarietat material i per una asfixiant estructura (legal, econòmica) de control, però, també pel sorgiment d'afectes inesperats, com el que es manifesta entre Didi i Cheung en la tendra i bellíssima escena inicial en el restaurant. La presència d'una icona del cinema contemporani i col·laborador habitual de Tsai Ming-liang com Lee Kang-sheng (excel·lent en el rol de Cheung) certifica la voluntat d'experimentació de Tsang, que tanca el seu film amb un prolongat primer pla del rostre de l'actor que sembla un homenatge explícit al director de Perros callejeros.

[Consulta les projeccions en versió original subtitulada al català en aquest enllaç]