L'essència de la contracultura, encapsulada en una conversa del 1974

És molt possible que aquest any no veiem cap pel·lícula tan enamorada del poder de la paraula com aquesta. Un dia amb Peter Hujar recrea les converses que aquest fotògraf va mantenir amb Linda Rosenkrantz al llarg d'un dia sencer del 1974. La idea de Rosenkrantz era que aquesta xerrada amazònica formés part d'una col·lecció d'entrevistes que expliquessin 24 hores a la vida de diferents artistes de la Nova York dels setanta. Però tot i estar enregistrada, la trobada amb Hujar va trigar en publicar-se: no va veure la llum com a llibre fins al 2021.

Peter Hujar va ser alguna cosa més que un fotògraf conegut pels seus famosos retrats intensos en blanc i negre (Orgasmic man, per exemple, l'ha vist tothom: és la portada del best-seller Tan poca vida, de Hanya Yanagihara). Va ser el documentalista gràfic, juntament amb el seu amic Robert Mapplethorpe, de l’escena artística i underground de la Nova York dels anys 70 i 80. En les seves imatges hi ha una mirada queer i una voluntat de capturar la bellesa de les formes de vida urbana als marges que també estava present, com es pot comprovar a la pel·lícula, en el seu pensament. Era un intel·lectual lliurepensador que, principalment, s'expressava en imatges, però quan articulava el seu discurs amb paraules deunidó també com afinava.

Biopic que no és biopic, Un dia amb Peter Hujar inclou un grapat de reflexions i reivindicacions sobre la diferència i la contracultura que ressonen en la nostra realitat algorítmica d'avui dia. En boca d'un Ben Whishaw vulnerable, savi, magnètic i motivadíssim (la seva passió va fer que Ira Sachs decidís fer un llargmetratge i no un curt), les paraules d'Hujar són llum; idees articulades des de la radicalitat artística fa més de 50 anys que toquen molt més el voraviu dels mals del nostre temps que els discursos actuals.

Peter Hujar, el cronista íntim de la Nova York bohèmia