La crisi de la mitjana edat de George Clooney

La nova pel·lícula de Noah Baumbach (Frances Ha) proposa un fascinant joc de miralls. En ella, Jay Kelly, la madura estrella de cinema interpretada per George Clooney, funciona alhora com a reflex de l’actor i com a alter ego del cineasta. El resultat és una versió emotiva i lleugera de pel·lícules anteriors que han reflexionat sobre la celebritat com a simulacre, sobre el cost personal del treball creatiu i sobre el cinema com a substitut de la vida. Baumbach, que ja havia disseccionat el seu divorci a Història d'un matrimoni, duu a terme ara el seu particular 8 1/2, transparentant-se en el film a través del seu protagonista, una rutilant estrella amb una relació distant amb les seves filles que, en plena crisi de la mitjana edat, contempla amb melancolia al seu passat i es pregunta qui és realment, i si tots els sacrificis han valgut la pena.

Com a la similar L'heroi, de Satyajit Ray, en què un famós actor feia un viatge amb tren per l'Índia per recollir un premi, el personatge de Clooney recorre mitja Europa per ser homenatjat en un festival italià. El retrat estereotipat d'una Itàlia que sembla extreta d'un film de Fellini resulta qüestionable, però el fet de tenir a un actor com a protagonista permet a Baumbach, d'una banda, aprofundir en la crisi d'identitat d'un home (de si mateix?) que, en viure tota la seva vida adulta submergit en la ficció, ja no sap què és el món real; de l’altra, llançar una mirada empàtica al sacrificat entourage de l'estrella, on destaca el representant sobrepassat a qui interpreta Adam Sandler amb una humanitat desbordant. En l'emocionant desenllaç de Jay Kelly, un film irregular i a vegades autocomplaent però tan irresistible com el somriure del seu protagonista, Clooney i Sandler troben, asseguts en una sala de cinema, la resposta que buscaven: al final, quan el temps passi i tot acabi, el que quedarà seran les pel·lícules.