'El hijo': les malalties mentals dels joves arriben al cinema d’autor de prestigi

Amb El hijo, el dramaturg francès Florian Zeller aspira a reeditar la jugada que el va portar a tastar la glòria de Hollywood amb El pare. La idea consisteix en adaptar, amb la complicitat del guionista britànic Christopher Hampton, una obra teatral que aborda un tema universal i candent jugant amb el punt de vista narratiu. Així, si El pare s’aproximava al drama de l’Alzheimer convidant l’espectador a adoptar la confosa perspectiva d’un malalt (un inspirat Anthony Hopkins), El hijo aborda els problemes de salut mental en la joventut des d’una perspectiva exterior, la del pare d’un noi depressiu que experimenta una forta impotència davant d’una situació aparentment irresoluble.

La proposta dramatúrgica de Zeller té el mèrit d’esquivar el didactisme en favor de la representació de la complexa ona expansiva que genera en l’àmbit familiar el trastorn mental d’un adolescent. En aquest sentit, El hijo renuncia a oferir solucions elementals per a un problema de gran envergadura, marcat per la possible reticència del malalt a rebre tractament. Tanmateix, empès per un sentiment d’urgència i per la necessitat de despertar la consciència de l’espectador, Zeller acaba forçant la maquinària melodramàtica fins a un punt en què els esforçats actors –començant per un compromès Hugh Jackman en la pell del pare– acaben esclafats o anestesiats a nivell expressiu per la magnitud de la tragèdia.