I si 'Del revés' fos una comèdia romàntica?

El nou film del popular director italià Paolo Genovese sembla concebut més com un intel·ligent moviment comercial que com una comèdia. És una decisió lògica, al cap i a la fi, ja que Genovese és el creador de la pel·lícula amb més remakes de la història: Perfectes desconeguts. Com aquell film, LocaMente (FolleMente) és una comèdia coral de vocació massiva (i, per tant, no gaire afí a les subtileses) que transcorre en un únic espai i que sembla dissenyada per a la venda de profitosos drets internacionals. A diferència de l'altre film, la premissa de LocaMente no és ni tan sols original, i la inventiva i l'èxit de la molt similar Del revés, la joia animada de Pixar, juguen en contra seva. En aquesta comèdia romàntica de sensibilitat suposadament contemporània, un home i una dona en la seva primera cita han d'enfrontar-se a les diferents personalitats (raó, amor, passió, apatia) que lluiten a l'interior del seu cap, encarnades per quatre personatges que els dicten ordres contradictòries. LocaMente no funciona com a comèdia romàntica perquè els salts continus entre l’exterior i l'interior dels caps impedeixen que coneguem, o que ens importin, els dos protagonistes, que acaben resultant esquemàtics. No obstant això, el més irritant del film és la seva aparent intenció de desconstruir i actualitzar la comèdia romàntica per acabar erigint un discurs tradicional sobre l'amor heterosexual i les suposades diferències entre gèneres que no perd l'oportunitat d'incloure algun comentari ranci sobre el feminisme.