Guia (gore i festiva) per acabar amb el teu cap

En un dels capítols de la sèrie d’animació Hora de aventuras, en Finn i en Jake trobaven un iceberg flotant que portava uns homes de negocis zombis obsessionats amb l’eficàcia i la productivitat. Sam Raimi, un cineasta que ha aconseguit construir una carrera en el mainstream (la primera trilogia de Spiderman) sense renegar mai dels seus orígens independents i del seu amor pel terror de sèrie B (Possessió infernal), aborda a Send Help un altre tipus de nàufrags corporatius. Després d'un accident d'avió, arriben a una remota illa la Linda, una empleada brillant amb poques habilitats socials, i en Bradley, el seu presumptuós i misogin cap.

Raimi, a qui no se’l veia tan a gust amb el material que té entre mans des d’Arrossega'm a l'infern, treu un partit enorme dels escassos elements amb què compta (dos personatges i una localització), portant al límit els seus protagonistes en un film que combina, al més pur estil raiminià, comèdia negra, situacions grotesques, humor cartoonesc i un gore exuberant i festiu. Pot ser que el guió estigui una mica estirat i que la crítica (el capitalisme corporatiu com una lluita darwiniana en què només sobreviuen els més forts) sigui massa evident, però Raimi sembla haver fet exactament el film que volia i compta, a més, amb un as a la màniga: una Rachel McAdams hilarant i disposada a tot, que tant pot travessar un senglar amb una llança com posar al seu lloc el mesquí cap amb mètodes que totes les que hem tingut superiors terribles aprovaríem.