Memòria democràtica
Cultura 20/07/2021

De l'exhumació de Primo de Rivera a l'extinció de la Fundación Francisco Franco: les claus de la llei de memòria que debatrà el Congrés

El consell de ministres matisa el text inicial perquè no el tombi el TC

5 min
El Valle de los Caídos

MadridTres anys després d'arribar a la Moncloa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha culminat finalment la tramitació del projecte de llei de memòria democràtica, que pretén respondre a les llacunes de la llei de memòria històrica del 2007 de José Luis Rodríguez Zapatero, buidada de pressupost durant els governs del PP. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el text, que ara s'enviarà al Congrés per començar una llarga tramitació parlamentària en què els socialistes hauran de cedir per incloure-hi esmenes. La Moncloa en cap cas té majoria en aquests moments per tirar-la endavant: ERC, així com la majoria d'associacions memorialistes, ja ha avisat que considera el projecte de llei del tot insuficient perquè no inclou la reparació econòmica completa de les víctimes. El nou ministre de Presidència, Félix Bolaños, s'ha obert a fer canvis a la llei, però ja ha advertit que "cap força democràtica hauria de tenir cap problema en homenatjar les víctimes d'una dictadura".

I és que el PP ja ha promès derogar la norma si governa per impulsar una llei de concòrdia. Pablo Casado ho va anunciar dilluns en un acte amb l'exministre de Suárez Ignacio Camuñas, que va culpar la República de la Guerra Civil i va negar que el 1936 hi hagués hagut un cop d'estat, sense que el cap de l'oposició en digués res. Tot i l'allau de crítiques que ha rebut aquest dimarts Casado, la llei arriba en un moment d'auge total del revisionisme històric. Als missatges constants de Vox assenyalant que el govern de Sánchez és el pitjor en vuitanta anys –de fet, Santiago Abascal va dir recentment al Congrés que també era pitjor que els de la Segona República– s'hi va sumar el mes passat el líder del PP, que va afirmar des de la tribuna del Congrés que "la Guerra Civil va ser l'enfrontament entre els que volien la democràcia sense llei i els que volien la llei sense democràcia".

Sigui com sigui, el govern espanyol tem que la llei, si s'aprova, topi amb el rebuig del Tribunal Constitucional, i per això l'ha farcit amb el màxim de jurisprudència de tractats internacionals, segons assenyalen fonts del govern espanyol. Vox ja ha promès que la recorrerà i els populars previsiblement també. Per evitar-ho, el projecte de llei inclou sobretot dos matisos al text original aprovat en primera volta al consell de ministres del setembre passat . Repassem els principals canvis i claus de la norma.

Canvis en els motius per il·legalitzar la Fundación Franciso Franco

El ministeri de Presidència ha acabat havent de trobar una argúcia per justificar la fi de la Fundación Francisco Franco. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va donar ales als partidaris de la dictadura al mes de juny i va aprovar un informe crític amb l'avantprojecte de llei en què emmarcava l'apologia del franquisme dins la llibertat d'expressió. El text original pretenia acabar amb l'apologia del franquisme, però el CGPJ va demanar que s'hi sumés el requisit de "menyspreu o humiliació de les víctimes". Són ara els dos condicionants que s'afegeixen perquè, un cop aprovada la llei, s'iniciï un expedient per acabar amb l'extinció de la fundació. En cap cas se'n preveu la il·legalització. De moment l'associació ja ha demanat ajuda al PP perquè considera la norma "inconstitucional".

Definició més àmplia de 'víctima del franquisme'

El segon canvi important en el text és que s'ajusta el concepte de víctima del franquisme i s'hi inclouen els represaliats per la "lluita sindicalista" o per formar part de la Unió Militar Democràtica durant la Transició. El text amplia la consideració de víctimes no només als afusellats, torturats o enviats a camps de concentració, sinó també a les "persones que van patir privacions de llibertat o detencions arbitràries, tortures o maltractaments a conseqüència de la guerra, la lluita sindical i activitats d'oposició a la dictadura", com per exemple per l'ús del català. S'hi sumen també els que "hagin patit danys o represàlies per haver prestat assistència a víctimes en perill o per haver impedit la victimització". També té una especial menció per a les dones represaliades, o que van patir la vexació pel fet de ser parelles o familiars d'algú condemnat. El període que abraça és del cop d'estat del 1936 a l'aprovació de la Constitució el 1978. En cap cas s'allarga fins al final de la Transició, el 1983, com demanaven les associacions memorialistes.

Sense reparació econòmica de les víctimes

Però en què es tradueix tot això, a la pràctica? El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha denunciat aquest dimarts en roda de premsa que realment no es preveu una reparació econòmica d'aquestes víctimes: "Aixecant fosses no n'hi ha prou: cal retornar tot el patrimoni moral i econòmic a les famílies republicanes represaliades pel règim. Una cosa tan senzilla com declarar el règim il·legal. Les sentències han de ser declarades il·legals i compensar les famílies". ERC sempre ha portat una llei de màxims al Congrés i, de fet, ja no va votar a favor de la llei de memòria històrica de Zapatero. El nou ministre de Presidència, Félix Bolaños, que s'ha estrenat amb aquesta llei herència de la seva predecessora, l'exvicepresidenta primera Carmen Calvo, ha assegurat que ara ja n'hi ha prou amb una "reparació moral" i que Espanya ja ha indemnitzat un total de 608.000 beneficiaris amb 21.600 milions d'euros des de la llei d'amnistia. Es tracta d'una xifra que fins ara mai s'havia donat.

Expulsió dels monjos del Valle de los Caídos

Una altra de les traves que es trobava Calvo per impulsar la llei era com fer fora del Valle de los Caídos els monjos que tant van fer per evitar l'exhumació de les restes del dictador. La via serà finalment la derogació del decret franquista del 1957 que els nomenava titulars i administradors del lloc, que ara vol ser ressignificat. En el moment que s'aprovi la llei es derogarà el decret i l'objectiu és posar fi a les funcions dels benedictins de l'abadia, que ja no podran regentar el lloc. Ara bé, el govern espanyol haurà d'aprovar un nou decret que estableixi l'organització, el funcionament i el règim patrimonial de tot el complex. Un text que ara mateix està negociant amb l'Església perquè no queda clar que sigui un espai aconfessional. Sigui com sigui, Patrimoni Nacional continuarà controlant l'espai, però ja no estarà regentat pels monjos.

Exhumació de José Antonio Primo de Rivera

La llei també troba un mecanisme per aconseguir exhumar José Antonio Primo de Rivero del centre de la basílica del Valle, on estava enterrat cara a cara amb Franco. La versió oficial fins ara és que s'havia de quedar al temple perquè va morir durant la Guerra Civil, però la llei preveu que ningú pugui estar en un lloc preeminent del que passarà a ser un memorial on de moment hi ha comptabilitzats almenys 33.800 cadàvers dels dos bàndols. El govern espanyol, un cop s'aprovi la norma –confien que d'aquí un any–, negociarà amb la família l'exhumació i podran escollir si mantenen el cos a la basílica o escullen un altre lloc.

Una nova Fiscalia especialitzada

Un altre dels canvis de la norma és el paper que tindrà el nou fiscal de sala de drets humans i memòria democràtica que hauria d'investigar els crims del franquisme, que ara mateix només tenen la via oberta en la querella argentina. El text inclou els suggeriments del Consell Fiscal perquè es modifiqui l'estatut orgànic d'aquesta institució per deixar clares les competències d'aquesta nova figura, que s'encarregarà d'investigar els fets que constitueixin violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari. També se li atribuiran funcions d'impuls de processos de recerca de les víctimes dels fets investigats. Ara bé, el govern espanyol enterra la possibilitat de tirar endavant querelles contra els botxins del franquisme. Bolaños ha assenyalat que el més normal serà que els presumptes responsables "hagin mort" i que per això no suposen un debat obert sobre possibles judicis. Des del govern espanyol miren cap a un altre costat quan es posa l'exemple de la querella argentina i asseguren que l'important és la investigació.

stats