Troben fragments d'un crani de neandertal de fa 60.000 anys

BarcelonaTroballa excepcional al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades (Anoia). Després de 40 anys d'excavacions continuades, els arqueòlegs han pogut desenterrar la primera resta humana. Es tracta de fragments parcials d'un crani de neandertal de 60.000 anys d'antiguitat.

La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, i l'equip d'investigadors han donat a conèixer el descobriment aquest dijous. "Estic emocionat, és una troballa molt important", afirmava Eudald Carbonell, un dels codirectors del jaciment, juntament amb M. Gema Chacón, Palmira Saladié i Josep Vallverdú. Carbonell ha explicat que l'any passat s'intuïen "canvis" en els nivells del jaciment, però ha admès que no s'imaginaven que fossin tan importants per a futures investigacions com la descoberta de restes humanes. Durant l'acte s'ha anunciat que el jaciment serà declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) aquest any mateix.

Un jaciment únic

La troballa posarà l’Abric Romaní, segons la conselleria de Cultura, "en el podi dels jaciments arqueològics més importants del món per conèixer el comportament social i cultural d’aquests parents humans, els neandertals". Amb la presentació d'aquests fragments de crani s'està obrint "una capsa de Pandora", ha admès Eudald Carbonell. "Als arqueòlegs ens interessa saber el context on es trobava el crani –ha afegit–. El context ens donarà molta informació d'aquestes restes esquelètiques trencades". L'any passat es va poder documentar al jaciment un campament especialitzat en la caça de cérvols.

Van ser els arqueòlegs Amador Romaní i Lluís Maria Vidal, aleshores al capdavant de l’Institut d’Estudis Catalans, els que van entendre la importància arqueològica que tenia la Cinglera del Capelló i hi van començar, el 1909, diverses campanyes d'excavacions que es van prolongar fins al 1930. A partir del 1989, i des del Centre de Recerques Paleosocials, Eudald Carbonell va reprendre els treballs d’excavació a l’Abric Romaní en el punt on ho havien deixat els seus predecessors. El 19 d'agost passat es van "recuperar una sèrie de restes òssies recobertes amb concreció", explica Carbonell. Després de netejar-les i analitzar-les per diversos especialistes, es va determinar que aquestes restes corresponien a un crani parcial de neandertal. El fragment de crani conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic.

L'excel·lent conservació de les restes

Des del 1989, l'equip d'investigadors ha excavat una superfície de més de 300 m² amb múltiples capes i nivells arqueològics i ha arribat a rebaixar la superfície fins a 12 metres de profunditat. En tots aquests nivells arqueològics –divuit, fins ara– s’han recuperat milers de restes d’animals i eines de pedra, així com també centenars de fogars i negatius de fusta en un estat de conservació excepcional. El jaciment se situa cronològicament en el paleolític mitjà i comprèn una forquilla cronològica que abraça des dels 70.000 anys al llit geològic del jaciment fins a uns 39.000 anys abans del present, i va ser ocupat genuïnament per Homo neanderthalensis.

La diversitat, singularitat i excel·lent conservació de les restes distribuïdes en tot l’espai del jaciment fan que l’Abric Romaní sigui considerat un dels més importants del món per entendre el comportament Neandertal. Durant les últimes dècades s'hi han dedicat centenars d’articles i monografies, publicats en revistes científiques internacionals de prestigi, ha motivat desenes de tesis doctorals, tesines i treballs de final de màster, i s'hi han fet visites constants i intercanvis amb científics de tot el món.

Una alegria inesperada

Actualment es treballa al nivell R, on l'any passat ja es va poder documentar un campament especialitzat en la caça de cérvols. "Just per sota d'aquest nivell ha aparegut una sorpresa que encara sembla més important pel tipus de restes que hi hem començat a trobar –comenta M. Gema Chacón, una de les codirectores del projecte–. Hem localitzat, sobretot, restes dels focs que organitzen els espais i les activitats dels neandertals. Tenim moltes restes de fauna consumida, nous cranis de bestiar i també eines de pedra".

Una de les particularitats del jaciment de Capellades que el singularitza en relació amb d'altres és que les troballes apareixen sedimentades i segellades. És així fins al punt que quan s'obren les restes de fogars encara queden traces de l'olor del foc. En el cas de les eines de fusta en negatiu es poden positivar amb resina a partir de l'espai que han deixat. El jaciment de Capellades "era un lloc de pas estratègic, on s'acampava durant temporades curtes, per caçar i fer activitats quotidianes com ara processar les restes de carn", afegeix Chacón.