‘Súper empollonas’: tot en una nit
Crítica de la comèdia adolescent que dirigeix Olivia Wilde i que capgira el gènere
Direcció: Olivia Wilde. Guió: Emily Halpern, Sarah Haskins, Susanna Fogel, Katie Silberman. 105 min. Estats Units (2019)
Amb Andrea Beanie Feldstein, Kaitlyn Dever, Billie Lourd.
Un dels principals encerts d’aquesta efervescent òpera prima dirigida per l’actriu Olivia Wilde és el joc permanent entre l’acatament dels llocs comuns de la comèdia adolescent i la mirada irreverent, subversiva, que s'hi fa. 'Súper empollonas' adopta l’estructura deambulatòria i la condensació temporal d’obres clau del subgènere com 'Tot en un dia', 'Supersalidos' i la insuperable 'Moguda del 76', però està travessada per un discurs crític, encara que en clau lúdica, sobre les seves prototípiques dinàmiques sexuals i de gènere. La substitució del desig masculí per un desig femení allunyat de la norma heterosexual i encarnat en un (molt gastat) os panda de peluix, que equivaldria al pastís de poma d’'American Pie', exemplifica l’estratègia revisionista d’un film intensament lligat a la contemporaneïtat.
'Súper empollonas' esquiva el perill –present en algunes escenes de diàleg– d’asfixiar l’humor sota capes de discurs gràcies a fuites sublims –la seqüència d’animació– i a dues actrius capaces d’encarnar, amb cada ball ximple, amb cada rèplica enginyosa, l’eufòria i la lleugeresa de l’estiu de l’últim any d’institut.
