LA CULTURA ES DESCONFINA

La necessitat de reiniciar el sistema

Els creadors culturals afronten el futur com una oportunitat de fer canvis però conscients que els costos poden ser molt alts

XAVIER CERVANTES, VALÈRIA GAILLARD, NÚRIA JUANICO, SÍLVIA MARIMON, JORDI NOPCA, ANTONI RIBAS TUR, XAVI SERRA

Com serà la creació cultural postcovid? ¿És una oportunitat per canviar o tot plegat farà encara més profunda la crisi? ¿És l’hora de “reiniciar el sistema”, com diu el cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana? “La pandèmia ens ha fet ser més conscients de la fragilitat del sistema, no només del sistema cultural, i és important sortir d’aquest desastre sense reproduir més desigualtats”, recorda el director del MNAC, Pepe Serra. Per tant, sí que sembla pertinent plantejar un canvi sistèmic, encara que sigui a llarg termini, i que no arraconi una altra vegada ni els creadors ni tot el personal tècnic de la cultura.

Polítiques culturals per a la complexitat

D’una banda, hi ha qüestions com el desplegament de l’Estatut de l’Artista i la instauració d’un règim de treballadores intermitents que reclamen tant el Sindicat de Músics Activistes com les organitzacions gremials i institucions com l’ Acadèmia Catalana de la Música. De l’altra, també hi ha acord al voltant de la plataforma Actua Cultura 2%, l’objectiu de la qual és que es destini a Cultura el 2% dels pressupostos de la Generalitat. “No podem quedar-nos en el 0,7%. Hem d’avançar cap a la correcció del percentatge perquè un estat que no inverteix en la seva cultura la condemna”, diu Marià Marín en representació del Gremi de Llibreters.

“És més urgent que mai reconèixer la cultura com un bé de primera necessitat i l’accés a la cultura com un dret social. I aquest fet s’ha de traduir en polítiques i mesures coherents i coordinades en tots els àmbits de les polítiques públiques (cultural, social, educatiu, comunicatiu, laboral, econòmic, fiscal, etc.)”, adverteix Joan-Francesc Ainaud, director de la consultoria ArtisPlus, per a qui cal una “transformació de fons que garanteixi un escenari de futur realment millor que el que hi havia abans de la pandèmia del covid-19: en tots els sentits i en benefici de tots”. Aquest és el gran repte que ha d’afrontar l’ecosistema cultural i amb el qual hauran de conviure els creadors mirant de no perdre més llençols a la bugada.

Escenaris post covid-19 de l’art

ROSER AGUILAR (cineasta)

“Venen molts canvis en l’àmbit audiovisual”

“La vida no tornarà a ser com abans, i la cultura tampoc. Venen molts canvis en l’àmbit audiovisual, perquè el consum audiovisual ha crescut i es necessitaran més continguts. I, alhora, la falta de pautes provocarà molta incertesa en la producció. La massificació i el caos dels rodatges no poden tornar i els guions s’hauran de reescriure per acomodar-se a aquesta nova realitat amb l’encariment que això suposarà, perquè els ritmes de treball seran més lents. Seria bonic pensar que la situació provocarà un retorn a un cinema més petit i d’autor, però no ho veig així. Jo vinc de molts anys batallant per fer cinema d’autor però me n’he acabat cansant. I vaig trigar nou anys a poder fer la meva última pel·lícula. Tinc la sensació que a partir d’ara encara serà més difícil, requerirà un esforç titànic.

Potser és el moment de deixar pas a gent jove amb més ganes i energia com Irene Moray, Lucía Alemany, etc. Jo ara tinc més ganes d’invertir esforços en projectes de pedagogia i ensenyament. Sent pragmàtica, potser ara és més important fer arribar el menjar i la farina al supermercat que la cultura. I en el fons, això va més enllà de la cultura i té a veure amb el desequilibri del capitalisme salvatge en què vivíem. Que una cosa tan petita com un virus hagi revolucionat el món també té alguna cosa de poètic”.

JUDIT BARDOLET (música)

“Els programadors hauran d’apostar més pels artistes locals”

“A curt termini les conseqüències del covid-19 espanten perquè els músics ens hem quedat d’un dia per l’altre sense feina: de tenir l’agenda plena per a l’estiu a veure tots els concerts cancel·lats. Això ho hem hagut de pair ràpidament i ens ha envaït un cert pessimisme, però amb una mica de perspectiva crec que serà positiu perquè a llarg termini tenim més possibilitats que ens programin perquè el Quartet Gerhard som un grup petit. Queda clar que, de moment, viatjar és difícil, i que molts festivals d’estiu s’han anul·lat, però al mateix temps això ha fet que molta gent s’adoni de la importància de poder gaudir de música en viu. Potser tot plegat servirà perquè la gent doni més valor als concerts. No soc contrària als streamings, però no poden substituir en cap cas un concert en directe.

A llarg termini servirà per fer un reset del panorama musical i potser sí que els programadors hauran d’apostar més pels artistes locals. De fet, els bons ja ho fan, però, com a músics, també ens agrada viatjar fora i poder arribar a un públic més ampli. Per exemple, ara estem en negociacions per tocar a la Konzerthaus de Berlín. En aquest punt tinc uns sentiments ambivalents”.

JOAN MARGARIT (poeta)

“Com a poeta ha estat un temps molt ben aprofitat, però no publicaré res fins l’any que ve”

“Quan et toca viure situacions com el confinament al qual ens ha obligat la pandèmia, un avantatge és ser vell, com és el meu cas. Estar tancat a casa amb més de 80 anys no és cap problema, sinó més aviat un luxe. Aquests mesos he estat escrivint molt. Com a poeta, ha estat un temps molt ben aprofitat, però no publicaré res fins l’any que ve. Penso que a nivell creatiu, aquesta crisi afectarà i no afectarà poetes i escriptors. Hi haurà de tot. Quan una cosa important a la vida com aquesta t’agafa llegit -i això vol dir culte, que t’has preocupat i interessat per saber què hi ha rere la vida- les conseqüències són menys negatives. No hi arribes com aquell home de més de 70 anys que em vaig trobar fa un temps al vestuari de la piscina, cridant: “ ¡Lo mejor que hay en esta vida es un buen polvo! ” Aquell home serà molt desgraciat en el temps que li queda. En el meu cas he de dir que tot i passar un temps confinat he continuat sent lliure”.

ALBA CORRAL (artista)

“Em fa molta ràbia perquè podem tornar a la situació precària”

“Fins a l’octubre s’han aturat totes les actuacions que tenia, però no estic esperant que torni la normalitat antiga, no em plantejo aquest moment com una espera que torni el d’abans. Hi ha un abans i un després, i em fa molta ràbia perquè podem tornar a la situació precària que estem intentant que no passi. A mi, que em diguin que la tornada és la visibilitat per penjar continguts a la xarxa em sembla una falta de respecte. Crec que guanyaran pes els mons virtuals, i espero que acabi la descompensació que hi havia amb els artistes locals, que havíem de viatjar tant. En lloc d’agafar un avió, m’agradaria que el diners dels viatges i els allotjaments es facin servir per donar suport als artistes i que es compti més amb els artistes locals. Hem de valorar els que han hagut de prendre decisions ràpidament com el festival de cinema D’A i el Festival Grec”.

MARTA MARCO (actriu)

“S’han viscut experiències molt bèsties que seran la font de la creativitat”

“Amb els aforaments reduïts moltes sales no podran aixecar el teló, necessiten omplir perquè els surtin els números. Espero que els teatres públics facin tot l’esforç per obrir. Si s’obre al setembre hauré estat sis mesos parada, i tinc la sort que puc anar aguantant, però hi haurà gent que no podrà. Si el nostre pastís era molt petit i mal repartit, ara encara ho serà més. Serà molt dur, sobretot per a les persones que fan teatre en circuits molt precaris, però que formen el gruix de la xarxa teatral. Hi haurà molta gent que haurà de decidir si canvia de feina. Vull creure que la crisi servirà per reformular dinàmiques, però tinc la sensació que quan passen aquestes coses després la situació sempre és pitjor, es va més enrere. Cal un paper actiu de les administracions. Tenim models en què es dona un gran valor a la cultura, com a França i a Alemanya. Per què no els copiem?

Pel que fa a iniciatives com el teatre en pantalles, ens aboca a perdre l’ànima. El directe és el directe, el teatre necessita la catarsi col·lectiva. No es pot canviar aquest viatge que comparteixes amb tots els espectadors de la sala i experimentes en viu. El nostre ofici no es pot fer des del distanciament. Com canviem la proximitat cos a cos? ¿Anirem cap a un teatre on la gent no es tocarà? Vull pensar que aquesta situació serà temporal, perquè el contacte al teatre no es pot perdre. Creativament tot serà molt difícil, perquè després d’una pandèmia ¿com pots defensar que el que expliques no està buit de sentit? Però també s’han viscut experiències molt bèsties, que seran la font de la creativitat”.

MARTA ORRIOLS (escriptora)

“No tinc ganes d’escriure sobre el confinament ni de l’ odiosa nova normalitat”

“La tardor aquesta vegada tindrà més gust d’any nou que d’una altra cosa, d’autèntic començament. Potser és només una sensació, però penso que l’estiu tindrà una funció de barrera psicològica amb tot, també amb la cultura, que funcionarà per agafar distància i anar posant a lloc tot el caos que ha provocat el covid de canvi de programació cultural. Ens hi acostarem amb incertesa perquè ara mateix tot depèn de si hi ha rebrots o no, però en aquest acostament hi haurà molta il·lusió i moltes ganes de novetat, de retrobar-nos, d’omplir sales, llibreries... El pes de tot plegat a nivell social, polític i individual és molt fort, i encara necessitem una distància per digerir què ha passat. En aquesta distància hi ha molta reflexió personal de prioritats.

Creativament parlant jo em moc en el terreny de les emocions i la intimitat, diria que quan m’enfronti a un text nou, la reflexió s’hi colarà en forma de literatura. No tinc ganes d’escriure sobre el confinament, ni de l’ odiosa nova normalitat, però és un context global massa important per ignorar-lo. No sé en quins matisos es transformarà però hi serà. És difícil pensar-hi ara, just aquesta setmana, a més, que a casa estem esperant resultats de PCR i, per tant, seguim confinats”.