"D'aquí deu dies hauríem d'estar assajant als teatres"

BarcelonaQue el món de les arts escèniques no serà el mateix després de la crisi sanitària del coronavirus és una realitat que artistes, directors i programadors ja tenen coll avall. Les arts en viu han patit de ple l'obligat distanciament profilàctic per evitar contagis, i això està transformant el sector. "Cap on anem no ho sé, i em sembla molt agosarat dir-ho ara. Però és innegable que estem passant un període molt especial i que ens afectarà a tots d'una manera o altra", afirmava aquest dijous Tomàs Aragay, de la companyia Societat Doctor Alonso, en una conversa amb el director del TresC, Pepe Zapata, a través d'Instagram.

Dins la gravetat, la formació es considera afortunada perquè va poder estrenar Contrakant al Mercat de les Flors just abans que es decretés l'estat d'alarma i ha pogut reprogramar un altre espectacle previst per al desembre. Amb ganes de subratllar les parts positives de la situació, Aragay ha explicat que aquests dies el diàleg entre artistes i teatres s'ha intensificat i s'han obert "possibilitats noves" de creació, per bé que "no substitueixen el teatre en viu".

Per això, l'artista ha fet una crida a treballar per tornar a obrir els espais escènics i crear. "Hem de lluitar perquè les instal·lacions s'obrin ràpidament i s'hi puguin fer treballs. D'aquí deu dies hauríem d'estar assajant als teatres i oferint processos d'investigació en directe", ha dit Aragay, que ha apel·lat a la "responsabilitat i a una llibertat individual irrenunciable" per decidir si, quan estigui permès, es decideix sortir o quedar-se a casa. "Aquesta crisi ens ha posat a cadascun de nosaltres davant d'un mirall per fer-nos plantejar quin marge de risc ens permetem amb les nostres vides", ha reflexionat l'artista. Aprofitant la conversa, Aragay ha fet una crida a treballar perquè les mesures del ministeri de Cultura sobre l'accés a l'atur dels artistes amb contractes intermitents es converteixin en permanents.

Crida a no desnaturalitzar el teatre

La urgència d'Aragay per tornar a la feina és compartida, en part, per la gerent del Grup Focus i presidenta de l'Associació d'Empresaris de Teatres de Catalunya (Adetca), Isabel Vidal, que una estona després defensava la necessitat d'obrir els teatres públics perquè "puguin fer tests de prova i error amb espectadors sense que als privats ens suposi un risc". Vidal també és del parer que la crisi del coronavirus deixarà empremta en el sector i per això reivindica l'essència del teatre. "És una activitat eminentment social, costa molt adaptar-se a la realitat actual. No podem desnaturalitzar l'activitat ni que els artistes actuïn amb condicions que no són les pertinents. Aquesta és una línia vermella", ha subratllat la presidenta d'Adetca.

Sobre l'escenari teatral que quedarà amb el pas del coronavirus hi ha tantes hipòtesis com cartes en una baralla. "Tot és molt incert i canviant, hi ha moltes incògnites. Les previsions que havíem fet fins ara no encaixen amb la nova situació", apuntava en la mateixa xerrada la directora artística del Teatre Auditori de Granollers, Tracy Sirés. Queden mesos, com a mínim, abans que es reveli la carta que definirà la nova situació de les arts en viu, si bé ara ja es poden intuir algunes possibilitats. Sirés admetia que veu "difícil" que hi hagi un canvi d'hàbits, i ho justificava amb la resposta dels espectadors que ja havien comprat entrades per a muntatges reprogramats. "Només el 7% han demanat la devolució dels diners –ha destacat Sirés–. Tenim un públic compromès i això ens indica que està esperant el moment per poder tornar al teatre".