“Em vaig enamorar de l’obra de Ramon Llull”

BarcelonaL’escriptora nord-americana Jessica Cornwell quan tenia 23 anys va anar a Andalusia amb una beca de la Universitat de Stanford. Volia estudiar Lorca, però a través del poeta espanyol va descobrir el teatre català i va acabar vivint uns mesos a Barcelona. Va passar per l’Institut del Teatre i va treballar a l’espectacle Degustació de Titus Andrònicus de la Fura dels Baus. A la capital catalana, la néta de John le Carré es va deixar captivar per Ramon Llull i va llegir la seva obra Ars magna et ultima. “Em fascinava que hagués creat un llenguatge nou”, explica. Amb tants estímuls, assegura que quan va tornar a Londres tenia “una història per escriure”. I el neguit s’ha convertit en una trilogia. Cornwell, que acaba de fer 28 anys, ha debutat com a escriptora amb El llegat de la serp (Edicions 62), que ja s’ha traduït al txec, al francès, a l’hebreu, al japonès i al noruec. A l’obra, Cornwell hi aboca tot el que la va commoure mentre era a Catalunya.

La novel·la comença amb una escena misteriosa: una noia es desperta al llit i s’adona que el seu company no hi és. El busca i, finalment, el troba en un taller on està matant de manera macabra -li talla la llengua- una noia molt jove. El company li diu: “Això que faig és una forma d’art, amor meu. És art”. Cornwell fa un salt en el temps -el següent capítol passa a l’època actual- i presenta la protagonista de la trilogia: Anna Verco, una jove força torturada, que es dedica a buscar manuscrits antics.

L’impacte de la Fura dels Baus

L’objectiu de Verco, que també té una sensibilitat especial per sentir coses que els altres ni intueixen, és trobar un valuós palimpsest del segle XIII amb uns versos molt foscos i inquietants. Seguint la pista del llibre, Verco acaba enmig de la investigació d’uns macabres assassinats de la Barcelona del segle XXI. Les víctimes són dones joves que apareixen mutilades, sense llengua, i amb estranys símbols i dibuixos al cos. “En el fons és un llibre sobre la violència contra les dones -assegura Cornwell-. Quan vaig estar amb la Fura em va impactar molt Degustació de Titus Andrònicus. Hi apareixia una dona amb la llengua tallada i amb tot de sang. Tenia malsons”. Verco té una història fosca al darrere: “És una dona especial, no parla de si mateixa sinó del que busca, que és un llibre secret que a la vegada parla de totes les dones, és una forma de buscar-se a si mateixa, fent una mica de volta”.

Lectora de novel·la gòtica -li agraden especialment les novel·les de Wilkie Collins-, admet que també s’ha inspirat en Virginia Woolf, sobretot en la seva obra Una cambra pròpia (Deriva, 1996): “Al llibre, Woolf hi parla de les dones que, en altres èpoques, creien que estaven posseïdes pel diable. Woolf explica que si haguessin pogut, aquestes dones segurament s’haurien convertit en escriptores”.

Amor a Barcelona

A Cornwell sempre l’han fascinat les llegendes. “Tinc vuit germans i sóc la gran, em vaig passar la infància explicant contes”. Admira molt el seu avi, John le Carré, autor d’ El sastre de Panamà i La casa Rússia -totes dues publicades a Edicions 62- , però no li va explicar mai que estava escrivint un llibre: “Era un secret, no ho vaig dir a ningú, perquè ho volia fer tota sola. El meu avi encara no ha llegit El llegat de la serp. Ara està treballant en un nou llibre i quan treballa no llegeix. Ja el llegirà”, explica.

La novel·la, confessa Cornwell, és una carta “d’amor” a la capital catalana: “Hi vaig viure el 2009. Vaig venir a estudiar i em vaig acabar enamorant de Barcelona, una ciutat totalment diferent de les que havia conegut fins aleshores. A cada racó hi ha un tros d’història”, explica. La seva relació idíl·lica amb Catalunya continua. Poc abans que presentés el llibre a la premsa, el seu xicot li havia demanat per casar-se a la muntanya de Montserrat.