Art
Cultura 05/11/2021

L'essència mediterrània de Josep Clarà llueix al Castell de Vila-seca

La Fundació Vila Casas aplega una seixantena d'obres de l'escultor en una exposició

4 min
Un reguitzell de caps de Josep Clarà a l'exposició que la Fundació Vila Casas li dedica a Tarragona

Vila-secaLa Mediterrània va ser per a molts creadors d'abans de la Guerra Civil, entre els quals l'escultor Josep Clarà (1878-1958), "un símbol identitari", com diu Cristina Rodríguez-Samaniego, professora de la UB i la comissària de la mostra de l'escultor que la Fundació Vila Casas ha organitzat al Castell de Vila-seca (Tarragonès), que es pot visitar fins al 5 de juny del 2022. "Els artistes que van fer servir aquesta estètica no van deixar de combregar amb una ideologia que es pot associar amb el catalanisme", explica Rodríguez-Samaniego. L'exposició inclou una seixantena d'obres, entre escultures, pintures i dibuixos, i és una nova versió centrada en la mediterraneïtat de Clarà de la mostra que la fundació va fer l'any passat a Can Mario, el seu museu d'escultura, a Palafrugell, amb obres procedents del Museu de la Garrotxa (Olot), l'equipament que té els fons més importants de l'artista.

La mostra porta per títol Josep Clarà i l’univers mediterrani i el recorregut està dividit en set àmbits dedicats a qüestions com l'ambient del taller, la síntesi del naturalisme i la idealització, les fonts d'inspiració i els col·leccionistes i els encàrrecs. En tots hi ha una o més peces, la majoria de les quals no s'exposen des del tancament del museu monogràfic de l'artista a Barcelona, a mitjans dels anys 90, i el catàleg és completament nou, amb textos sobre el viatge a Grècia de l'artista el 1930, el seu interès per la dansa lliure d'Isadora Duncan i les obres que va fer per a l'Exposició Universal de Barcelona del 1929. "Ens centrem en la plàstica mediterrània de l'obra de Clarà. El vinculem amb els pressupòsits estètics del Noucentisme i també amb el seu projecte ètic i polític, perquè Clarà el va integrar en la seva obra, i també en diverses relacions personals i professionals, com la de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch", diu Rodríguez-Samaniego.

'La cortesana' (1928), de Josep Clarà.
'El ritme' (1916), de Josep Clarà.
'Joventut' (1928), de Josep Clarà.

Josep Clarà va canviar de rumb cap als anys 1907 i 1908 i es va deixar seduir per l'"estètica mediterrània", i va mantenir la serenitat, l'essencialisme i el vincle amb la tradició que la caracteritzen fins al final. Això es pot veure especialment en una de les noves incorporacions, el bronze Estàtica.

'Vida contemplativa' (1917-1918), de Josep Clarà.
'La deessa' (1928), de Josep Clarà.

En un altre àmbit, titulat La poètica del monument, la comissària torna a subratllar que Clarà no va ser un escultor franquista sinó que el franquisme se'l va fer seu, obviant el classicisme mediterranista de tints catalanistes d'abans de la Guerra Civil. Josep Clarà va sentir una "incomoditat amb el clima cultural i ideològic del franquisme" que ara es pot veure sobretot a partir de dues escultures, Monument als voluntaris catalans (1923-1925) i Monument als caiguts (1950), on va trobar una alternativa a la imatgeria falangista tradicional. "En els seus escrits, Clarà va deixar molt clara la seva incomoditat fins i tot amb com es va enfocar la religió a finals dels anys 40 i els 50", explica la comissària. L'altre aspecte destacat és la iconografia del Monument als caiguts, molt diferent d'altres de la mateixa temàtica de la resta de l'Estat. "No és gens grandiloqüent, i el més important és que incorpora dos personatges masculins nus, pròxims a la iconografia religiosa, perquè recorden un Davallament. No podem identificar a quin bàndol pertanyen, són com dos germans, i el vencedor sosté el vençut, no el deixa caure, no l'humilia", diu Rodríguez-Samaniego.

El recorregut acaba amb un record del Museu Clarà i com va tancar les portes enmig de la polèmica el 1995. L'equipament estava ubicat a l'habitatge i taller, dissenyat per Raimon Duran i Reynals, al número 27 del carrer Calatrava de Barcelona, on Clarà s'havia instal·lat el 1945. El complex també incloïa uns jardins concebuts pel dissenyador de jardins i dibuixant Joan Mirambell i Ferran. L'origen del museu es remunta al fet que Clarà va fer l'Ajuntament de Barcelona el seu hereu universal amb la condició que li dediquessin museus, però uns vint-i-cinc anys després d'obrir-lo, el consistori el va tancar amb l'objectiu de vendre l'edifici; no ho va fer i el 2010 va instal·lar-hi una biblioteca pública. Sí que va tirar endavant la venda d'una part dels terrenys a Nuñez y Navarro, que hi va fer un bloc d'habitatges. Els fons es van dividir entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu de la Garrotxa. "El tancament del Museu Clarà va ser un autèntic escàndol, va ser clarament una operació d'especulació urbanística de la qual va sortir perjudicat evidentment el llegat de Clarà però també el ciutadà, que es va veure privat d'aquest equipament cultural", conclou Rodríguez-Samaniego.

stats