Horacio Seguí admet 49 anys després que la mítica fotografia de Cruyff és del seu germà
Rafa Seguí sempre ha defensat la seva autoria, tot i que treballava per a l'agència del germà, i no descarta accions legals
Barcelona"La foto és propietat seva [d'Horacio Seguí] perquè treballàvem junts i era un pacte laboral, però passa com els quadres: tu pots tenir un Rembrandt i un Picasso, i ser propietari del Rembrandt i el Picasso, però mai no seràs ni Rembrandt ni Picasso". Així de categòric es mostra Rafa Seguí, germà del mític fotògraf Horacio Seguí, sobre la fotografia que immortalitza el gol impossible que Johan Cruyff va marcar a l'Atlètic de Madrid la temporada 1973-74. "Ha mentit durant 49 anys. Jo des de l'any 1974 li vaig dient que aquesta fotografia és meva. I mai no m'ha fet cas", lamenta Rafa Seguí.
Als seus 92 anys, ara Horacio Seguí "no té cap problema" a reconèixer qui és el veritable autor de la imatge, han dit fonts properes al fotoperiodista a l'agència EFE, i així ho ha fet saber a l'afectat enviant-li una carta. Durant tot aquest temps, Horacio ha acreditat com a pròpia la imatge, en institucions com l'arxiu del FC Barcelona, en mitjans de comunicació i en l'exposició que s'ha fet sobre la seva obra al Col·legi de Periodistes, on relatava la seva amistat amb Cruyff. De fet, Horacio li va fer a l'holandès altres fotografies històriques, com el dia que Cruyff va conèixer Joan Miró, però no la del gol impossible.
El 22 de desembre del 1973 Rafa Seguí treballava per a l'agència del seu germà, 19 anys més gran, que ja era un reconegut fotògraf que va retratar el món musical, cinematogràfic, polític i esportiu de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. Hi va treballar entre els anys 1965 i 1974. Aquell dia cobrien el partit els germans Seguí i Antoni Campañà fill. Segons diu ara Horacio, sempre va creure que s'havia situat a la línia de gol que dona al carrer de Travessera de les Corts, des d'on realment el seu germà va fer la foto històrica amb Johan Cruyff de cara. El seu germà ho nega, perquè en aquella zona de la línia de fons s'hi col·locaven els fotoperiodistes joves, com ell aleshores, perquè la llum era pitjor. "Els fotògrafs històrics, més grans, sempre es posaven a la part esquerra de la porteria perquè és d'on venia la llum de tribuna. Allà hi érem un dels germans Pérez de Rozas, Campañà, jo i un fotògraf del Marca", diu Rafa, que compta ara amb el testimoni i les fotografies d'Antoni Campañà, que les conserva. Això ha fet que, davant l'evidència, Horacio Seguí hagi reconegut que realment ell no va ser l'autor de la fotografia. "Érem un equip, com els Pérez de Rozas o els Brangulí, i algunes fotografies és difícil saber qui les va fer –diu la carta d'Horacio al germà–. Recorda que signava com a Seguí. Aquesta mateixa fotografia, en ser publicada per primera vegada, consta com 'Germans Seguí'". Rafa no descarta emprendre accions legals contra Horacio.
El gol de Cruyff li va valer el sobrenom de l'holandès volador. Aprofitant una centrada de Carles Rexach, Cruyff va fer una rematada acrobàtica, allargant la cama dreta a l'aire i sense gairebé angle per batre el porter matalasser Miguel Reina. Fins ara, a Horacio Seguí i a Antoni Campañà se'ls atribuïen les dues fotografies més icòniques del gol de Cruyff. Ara caldrà canviar els peus de foto de la història.
