Cultura 23/01/2021

'Fucking català, man'

De Rosalía a La Pegatina o Bad Gyal, la música urbana pot acostar la llengua als públics joves

3 min
'Milionària' de Rosalía
Disponible en:

BarcelonaEls resums anuals van confirmar la tendència que s’esperava: avui la música urbana segueix sent, per xifres, el gènere estrella de la indústria. Fa tres anys que els seus artistes dominen les llistes de més escoltats a Spotify, i tot això gràcies a haver-se convertit en la música preferida dels joves, que l’han adoptat gairebé com un estil de vida. És per la seva gran influència entre els mil·lennials i la generació Z que és important que un artista urbà faci del català la llengua principal de la seva obra. P.A.W.N. Gang, Lildami, Sr. Chen, Cooba i la Queency són projectes de rap, trap i reggaeton en català que estan penetrant amb força a l’escena urbana. El retorn, però, s’amplifica amb encara més intensitat quan és un artista de masses el que l’utilitza.

Un any i mig després d’estrenar-se, Milionària, de Rosalía, suma 91 milions de reproduccions entre Spotify i YouTube, vuit vegades més que la cançó més escoltada dels Manel (Al mar). És la demostració palpable que utilitzar el català no va lligat forçosament a xifres d’escoltes i visualitzacions discretes. D’artistes amb carreres que acumulen milions de seguidors i que han cantat en català de manera ocasional no només hi ha la de Sant Esteve Sesrovires: Bad Gyal és una de les artistes urbanes més populars a tot l’Estat i va començar la carrera en català. La importància que Alba Farelo (el seu nom real) l’hagi utilitzat és per l’efecte contagi: si hi ha nois i noies que comencen a fer dancehall o reggaeton i es decideixen pel català, segur que abans han escoltat els seus Indapanden i Pai.

Fora de l’àmbit urbà hi ha casos d’artistes catalans que s’han acabat decantant pel castellà o l’anglès, però sense oblidar la llengua pròpia. Són bandes que han traspassat fronteres, com La Pegatina, que avui té un 90% d’obra en castellà, però que han cantat No som d’aquí o Gat rumberu davant milers de persones al Japó, l'Argentina o Turquia. Un altre exemple són els Stay Homas: els tres membres del grup formaven part de projectes en català, com Doctor Prats o Buhos, però a l’hora de llançar el nou grup sorgit del confinament han volgut ser poliglotes. A Agua, el disc de debut, canten en anglès, portuguès, català i castellà, i confirmen la vocació d’arribar a un públic global. Una altra mostra de combinatòria són els rapers Lágrimas de Sangre, que tot i ser una banda en castellà intercalen amb naturalitat versos en català, la llengua habitual d’algun dels seus membres. Els valencians Zoo fan tot el contrari: gairebé tota la seva obra és en català però introdueixen el castellà en frases d’algunes cançons. Un altre cas: al nou disc de Suu la majoria de cançons són en castellà, però dues de les seves tres cançons més escoltades són en català.

Són exemples, com van ser-ho Peret, Serrat o El Último de la Fila fa anys, del fet que utilitzar el català no només és possible, sinó que pot arribar a enriquir l’obra de l’artista. Les dades de tots aquests artistes –Rosalía, Bad Gyal, La Pegatina, Stay Homas– no menteixen: cantar en català en un context cada cop més globalitzat no resta, al contrari.

stats