Memòria democràtica
Cultura 05/10/2021

Gennaro Lamanna, el pilot que va bombardejar Granollers i va ser condecorat per Franco i Mussolini

La investigació pels atacs de l’aviació italiana durant la Guerra Civil revela que va ser reconegut per Espanya i Itàlia

2 min
Diversos avions Savoia S-79 durant els bombardejos de la Guerra Civil el 1938 en una imatge de l'Archivo Militare dell'Aeronautica Italiana

BarcelonaEl 31 de maig del 1938 cinc avions Savoia S-79 de l’Aviazione Legionaria de Benito Mussolini bombardegen Granollers . L’objectiu, en teoria, és la central elèctrica que dona cobertura a la línia de ferrocarrils Barcelona-Puigcerdà, però les bombes acaben caient al centre de la població a les nou i cinc del matí. L’atac no dura més d’un minut, però la zona de la Porxada bull d’activitat en aquell moment, entre el mercat i les cues per a l’avituallament. El resultat: un mínim de 230 morts i 161 ferits, la majoria dones i nens.

Els historiadors fa anys que han identificat el responsable de la matança, el tinent coronel Gennaro Lamanna, que aquell dia comandava els bombarders perquè era l’oficial de més rang que es va enlairar. Ara la investigació dels bombardejos de l’aviació italiana a Barcelona, que dirigeix el jutjat d’instrucció 28 de la capital des del 2012, ha pogut reconstruir la carrera militar de Lamanna, que va morir l’any 1966. Li han pogut seguir la pista perquè Lamanna és també un dels pilots que va bombardejar Barcelona aquell 1938. De fet, formava part dels querellats de l’associació Altra Italia, la primera que va impulsar el procés penal.

La informació que Itàlia ha enviat –després de reiterades peticions del jutjat barceloní– certifica que el militar va ser un dels “enviats especials” de l’aviació italiana a la campanya espanyola entre el gener i el setembre del 1938. Tan sols vuit mesos, però que li van valdre vuit condecoracions del Duce i de Franco. De fet, el pilot va rebre la Creu de Guerra espanyola i la Medalla Commemorativa per la campanya militar de part de les autoritats franquistes aquell  mateix 1938.

Encara vigents

A diferència d’altres estats, Espanya ha mantingut les condecoracions franquistes als militars del bàndol colpista. El projecte de la nova llei de memòria democràtica –que el govern espanyol va aprovar aquest juliol i que ara ha de passar pel Congrés – inclou al títol 4 del text la possibilitat de retirar les condecoracions “que s’hagin concedit o que suposin l’exaltació de la guerra i de la dictadura”, tant si la persona encara és viva com de manera pòstuma. El tràmit, segons la llei, es podrà fer d’ofici o a instàncies d’una sentència penal o d’una sanció disciplinària sempre que siguin fermes i no es puguin recórrer.

Lamanna no és l’únic pilot condecorat pels bombardejos de l’aviació italiana durant la Guerra Civil. La instrucció del jutjat barceloní ha pogut identificar finalment 170 militars que van participar, almenys, en els atacs de Barcelona . Segons fonts pròximes a la investigació consultades per l’ARA, la majoria van ser condecorats pels règims de Mussolini i Franco.

El cas més polèmic i més recent va ser el de l’aviador Luiggi Gnecchi, que a 100 anys va rebre encara un homenatge del ministeri de Defensa italià el 2014 i va ser entrevistat per uns quants mitjans de comunicació amb totes les medalles que havia rebut damunt la taula. De fet, aquella notícia va permetre identificar que un dels pilots que havia participat en els bombardejos de Barcelona continuava viu. Les autoritats italianes van ventilar la polèmica organitzant un interrogatori a mida per al pilot centenari, a la comissaria del costat de casa i sense la presència de cap membre del jutjat barceloní ni de les parts personades en la causa judicial. El 2016 va morir. 

stats