BarcelonaEl 19 de desembre del 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció en què es donava suport explícit al Banc d’ADN, que ha d’ajudar a identificar les víctimes de la Guerra Civil enterrades en fosses comunes. Demanava modificar la llei de fosses per exhumar i identificar els cossos i reivindicava actualitzar el mapa oficial de fosses catalanes. Ahir Roger Heredia, un dels impulsors del Banc d’ADN, i Carme Barrot Feixat, genetista del Laboratori de Genètica Forense de la Universitat de Barcelona, van comparèixer davant el Parlament per denunciar que en tot un any no s’ha fet res. “Denunciem la passivitat del Govern per donar compliment a l’acord”, va dir Heredia.
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a tenir una llei de fosses comunes pròpia que tenia com a objectiu agilitzar l’exhumació dels cossos. “A l’estat espanyol les famílies han de pagar l’exhumació i han de demanar permís a l’administració. Però, malgrat tot això, a Espanya s’ha fet molt més. S’han obert 150 fosses i 1.300 famílies han recuperat els seus familiars”, va assegurar Heredia. “Aquí només s’han obert dues fosses. El gran error a Catalunya ha sigut que s’ha prioritzat la dignificació abans que identificar les víctimes de la guerra”, va afegir Heredia. El representant del Banc d’ADN també va denunciar el “poc rigor” del govern català a l’hora d’actualitzar el mapa de les fosses: “Des del 2010 s’han afegit 103 noves fosses comunes sense cap rigor ni informació”. A Catalunya, el mapa de fosses comunes n’assenyala 237 i el cens de persones desaparegudes, que va impulsar la Generalitat, té 4.601 casos inscrits. La diputada Gemma Calvet (ERC) va demanar que es doti de pressupost el Banc d’ADN: “Si cal, buscarem finançament internacional”, va dir. Marina Geli va reivindicar un “pla d’acció” urgent, ja que molts familiars ja són molt grans.
