Cinema
Cultura 11/02/2022

Goya 2022: sis nominats que s'estrenen en els premis del cinema espanyol

Almudena Amor, Carol Rodríguez Colàs, Clara Roquet, Ian de la Rosa, Isa Campo i Alba Sotorra opten per primer cop a guanyar l'estatueta

8 min
Alñmudena Amor, Alba Sotorra i Ian de la Rosa

BarcelonaAntonio de la Torre és l'actor més vegades nominat als Goya: ha optat a l'estatueta en catorze ocasions. Però la més important sol ser la primera nominació, la que obre les portes de la indústria, la que oficialitza el reconeixement dels companys de professió. En la gala dels Goya que se celebra aquest dissabte a València hi haurà molts nominats que ho seran per primera vegada: alguns tot just acaben d'arribar al cinema i d'altres fa anys o dècades que hi treballen. El que és segur és que per a tots serà la primera oportunitat de guanyar el premi més important del cinema espanyol.

Alba Sotorra

Nominada a millor documental per 'El retorn, la vida després de l'Isis'

Alguns dels participants d'aquest reportatge es trobaran aquest dissabte unes hores abans de la gala a l'Alqueria del Pou, el restaurant on Alba Sotorra (Reus, 1980) ha organitzat una paella amb altres nominats, la majoria catalans. “Ja som més de vint”, diu contenta la directora. El gest diu molt del sentit de comunitat de Sotorra i la seva identificació amb cineastes que, com ella, fa anys que treballen des dels marges de la indústria. Al documental El retorn, la vida després de l'Isis , pel qual està nominada, dona la paraula a les dones que van abandonar els seus països per unir-se a l'Estat Islàmic i que, tot seguit, es van adonar que havien comès el gran error de la seva vida i que ja era massa tard per fer-se enrere. “Estar nominada és molt encoratjador, sobretot per la visibilitat que dona al tema –diu Sotorra–. Menys una, les protagonistes continuen en un camp de presoners al Kurdistan i els seus països no les volen. Els Goya fan que se'n parli als mitjans, que més gent vegi la pel·lícula i, amb sort, que es reobri el debat”. La directora reconeix estar “feliç” per les nominacions de Libertad, però especialment per la de la directora de fotografia Gris Jordana, que és també una de les directores de fotografia d'El retorn. “Em fa molta il·lusió la nominació d'Agustí Villaronga pel guió d'El ventre del mar , perquè és una pel·lícula preciosa i perquè és important que nominin cinema en català, i també estic contenta per Chavalas, que és un projecte en què vaig participar quan s'estava desenvolupant. I per a la Isa Campo, esclar, que va escriure el guió del meu documental Game over ”. La paella de dissabte no serà només una celebració de les nominacions, sinó del llarg camí que han recorregut tots. “Som gent que ha treballat molts anys i ha picat molta pedra, però finalment se'ns està reconeixent una mica. La paella és també una manera de celebrar-ho”, diu.

Carol Rodríguez Colás

Nominada a la direcció novella per 'Chavalas'

Des de petita, Carol Rodríguez Colás (Cornellà de Llobregat, 1982) no es perd la gala dels Goya i sol quedar amb els amics per veure-la. Aquest any, però, els amics quedaran sense ella, que veurà la gala en directe perquè està nominada a la millor direcció novella pel seu debut com a directora, Chavalas . “Per a una de les actrius, Ángela Cervantes, també és la primera nominació i estem vivint això juntes –diu–. I ella diu una cosa amb la qual em sento molt identificada: que això és una responsabilitat, però no en el sentit de la pressió per guanyar, sinó en el de seguir treballant i demostrant l'amor per aquesta professió. Per a mi, fer cinema era molt vocacional i no sabia si ho aconseguiria fer. La nominació és un copet a l'esquena que et diu «va, tu pots»”. A Chavalas, Rodríguez Colás reivindica l'autenticitat del barri i les amigues de tota la vida enfront de la superficialitat i la impostura de l'escena artística en què vol triomfar. No és estrany, doncs, que la part glamurosa dels Goya la motivi més aviat poc, però sí, en canvi, conèixer cineastes que admira, com Icíar Bollaín o Fernando León de Aranoa. “Barrio em va marcar, és la primera pel·lícula en què vaig veure reflectit un barri perifèric com el meu i detalls de la meva vida com córrer per no perdre l'últim tren i quedar-te tirada a la ciutat”. La directora està treballant ja en el seu nou llarg, titulat provisionalment The gang, que protagonitzen tres xavals de barri racialitzats convidats a una festa d'aniversari a la part alta de la ciutat.

Almudena Amor

Nominada a l'actriu revelació per 'El buen patrón'

Aquest setembre, Almudena Amor (Madrid, 1994) va passar de l'anonimat a ser l'actriu de moda del cinema espanyol, protagonista de dues de les pel·lícules de la competició oficial del Festival de Sant Sebastià, La abuela i El buen patrón. El seu paper com a becària obsessiva i ambiciosa a la cinta de Fernando León de Aranoa és el més petit dels dos, però és pel que l'han nominat com a actriu revelació. Abans de La abuela, el seu currículum era una llista de treballs com a model en showrooms i passarel·les com la Cibeles; eren feines per pagar-se els estudis de publicitat. Però amb 22 anys va decidir apostar pel cinema i escoltar una vocació que en realitat portava dins des que un dia, a l'institut, va canviar les classes de francès pel teatre. La va descobrir Paco Plaza al càsting de La abuela, però el director es treu qualsevol mèrit: “De vegades, per descobrir algú només cal tenir els ulls oberts. L'Almudena es va descobrir sola, és una actriu amb una intel·ligència, una sensibilitat i un carisma extraordinaris”. En aquests Goya, és la gran favorita al premi a l'actriu revelació, un dels premis més cantats d'El buen patrón.

Clara Roquet

Nominada al millor guió original i la millor direcció novella per 'Libertad'

Per a Clara Roquet (Vic, 1988), la nit dels Goya serà el final d'un llarg camí que va començar el 2015 quan preparava el càsting del curt El adiós i va entrevistar dones migrants que treballaven cuidant gent gran. “La majoria eren de Colòmbia, Bolívia i l'Ecuador –recorda–. Van començar a explicar-me històries de deixar els fills enrere per venir aquí a treballar i em va tocar tant que vaig decidir fer una pel·lícula sobre el tema”. Roquet la va començar a escriure el 2016 i va rodar-la el 2019, però el covid va endarrerir al 2021 l'estrena de Libertad, que narra l'amistat entre una adolescent catalana de família burgesa i la filla de la dona colombiana que treballa per a la família cuidant l'àvia, que té Alzheimer. En total té sis nominacions als Goya, inclosa la de millor pel·lícula. “Em fan totes molta il·lusió –diu Roquet–. La Gris Jordana, a més de ser una bona amiga i una directora de fotografia increïble, ha sigut un punt de referència des del primer dia. També m'alegra molt la nominació de la Nora, que a més de gran actriu té una qualitat humana increïble i ens va ajudar molt durant el rodatge. I què puc dir de la Nicolle, que no era actriu i va venir des de Colòmbia per rodar la pel·lícula”.

Per a la directora era important envoltar-se de persones en qui confiés, com la també directora i bona amiga Belén Funes , que feia de script. “En una primera pel·lícula t'has d'envoltar d'una xarxa de referents i de persones que et cuidaran i que si veuen que estàs equivocada t'ho diran”. I de manera natural, la majoria de caps d'equip van acabar sent dones. “Fotografia, producció, l'ajudant de direcció, art, vestuari... Diria que l'únic home cap d'equip era el Diego, de so”. Roquet està nominada pel guió i la direcció novella; és la primera vegada que la nominen als Goya, però als Gaudí ja porta dotze nominacions en només set anys. “És que entrar als Goya és molt difícil, sobretot quan fas pel·lícules independents i d'autor com les que faig amb Carlos Marques-Marcet ”, diu. Precisament prepara un altre guió amb el director de 10.000 km, i un altre per dirigir-lo ella. També participa en el d'un pel·lícula d'Elena Martín que es rodarà aquest estiu, i al setembre serà ella qui dirigirà diversos capítols d'una sèrie. “Són massa coses, estic molt cansada”, reconeix.

Ian de la Rosa

Nominat a millor curt de ficció per 'Farrucas'

¿Serà Ian de la Rosa (Granada, 1988) el primer director trans que guanya un Goya? Amb Farrucas ha fet mèrits més que suficients. El segon curt d'aquest graduat en direcció a l'Escac és una petita joia que s'introdueix meravellosament en la quotidianitat d'unes adolescents d'El Puche, un barri perifèric i degradat d'Almeria en què la cultura andalusa i la del Marroc es barregen fins a confondre's. De la Rosa hi va arribar arran d'un procés d'investigació sobre les arrels andaluses i de llegir l'assaig La huella morisca d'Antonio Manuel. De la Rosa va créixer a Almeria, però no coneixia El Puche i la descriu com una mena de zona sense llei. “No tenen enllumenat públic ni servei de recollida d'escombraries, se la cremen ells mateixos –diu–. M'hi va portar una amiga i el primer dia vaig descobrir la noia que ha acabat sent la protagonista del curt”. Les altres són també noies d'El Puche que omplen la càmera de vida i versemblança. Tot l'equip viatjarà a València, però només dues de les actrius podran ser a la gala. “Passi el que passi, ho celebrarem”, assegura De la Rosa. Sobre el fet que un director trans estigui nominat, assenyala que no hauria sigut possible sense el suport constant de la seva família. “Jo vaig començar a transitar als 25 anys, i durant cinc o sis anys l'eix de la teva vida és el trànsit. És una edat meravellosa per convertir-te en la persona que vols ser, però quan acabes t'adones que tots els diners i energia que tu has posat en el trànsit altres persones l'han invertit en la seva carrera. I això fa que et quedis enrere i t'hagis de reenganxar. Per això dic que el suport familiar és indispensable”.

Isa Campo

Nominada al millor guió per 'Maixabel'

A més de formar un tàndem creatiu amb la seva parella, Isaki Lacuesta, Isa Campo (Oviedo, 1975) té una carrera sòlida com a guionista de projectes de cinema independent, com els documentals Game over d'Alba Sotorra o El gran vuelo de Carolina Astudillo. Però la seva primera nominació als Goya li ha arribat per un encàrrec de ficció. Maixabel , la pel·lícula d'Icíar Bollaín sobre la trobada entre la viuda del polític assassinat per ETA Juan Maria Jáuregui i els terroristes penedits que el van matar. “Ajuntar-nos a la Icíar i a mi va ser una idea dels productors, nosaltres dues ni ens coneixíem, però ens vam entendre molt bé, i quan vam conèixer Maixabel Lasa i vam veure que estava d'acord amb el projecte vam decidir tirar endavant la pel·lícula”, explica Campo, que assegura que el tema no l'espantava però sí que li feia sentir molta responsabilitat. “És un pes que carregues quan fas una ficció, però aquí remous coses que han fet molt de mal –admet–. Per això hem hagut d'explicar molt bé que una ficció basada en fets reals no és un documental i que per això hi ha coses que no van passar així”. Fa dos anys, els Goya van nominar Entre dos aguas a millor pel·lícula i direcció, però es van oblidar del guió de Campo. Ella està acostumada a no ser protagonista: “Les pel·lícules de l'Isaki són tan realistes que la gent es pensa que no tenen guió, així que en realitat no havia tingut mai visibilitat com a guionista, sobretot fora de Catalunya”. Però això podria canviar aviat: Campo acaba de rodar en solitari un dels capítols de la nova sèrie de Movistar+ Apagón, de la qual ha escrit també dos episodis, el seu i el que dirigirà precisament Lacuesta. I en paral·lel està escrivint dos guions més, un amb Lacuesta i un altre per dirigir-lo ella mateixa.

stats