TEATRE

Els històrics se’n van del Victòria

El Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa s’acomiaden del teatre del Paral·lel després de 33 anys de gestió

“Estem com un pom de clavellines”, celebrava ahir el director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo. “Fa goig acomiadar-nos del Teatre Victòria en unes condicions força passables”, afegia. I és cert que la vida ha sigut indulgent amb els integrants de 3xtr3s, l’empresa que aglutina les companyies el Tricicle i Dagoll Dagom i la productora Anexa. Els membres originals del projecte deien ahir l’adeu definitiu a un dels teatres més grans (1.200 localitats) i ben equipats de Barcelona, el Teatre Victòria, després de 33 anys al capdavant de la seva gestió. A partir de l’1 de juliol serà la productora del Mago Pop la que ocuparà les oficines de la sala i aquests tres històrics del teatre català se n’aniran a les del Teatre Poliorama, que continuaran gestionant.

Tricicle i Dagoll Dagom: i després de la retirada, què?

La voluntat de 3xtr3s quan es va fundar aquesta UTE teatral era fer “teatre popular de qualitat”, recorda Bozzo: “Teatre per a una majoria sense que això volgués dir rebaixar-ne la qualitat i la creativitat”. El Victòria haurà sigut principalment l’espai d’exhibició dels espectacles del Tricicle i Dagoll Dagom, la seu dels seus grans èxits. Però ahir els vuit socis es van anar passant el torn de paraula per recordar també altres fites: els concerts, les sessions escolars, la sarsuela, els monòlegs còmics, les produccions internacionals, els musicals... El que només han aconseguit “a mitges”, reconeix el director de Dagoll Dagom, és recuperar el Paral·lel com l’avinguda teatral per excel·lència. Això ho deixen als seus successors. També caldrà veure on queda el llegat de les dues companyies: “El deixem al públic i als companys més joves -diu Bozzo-. L’herència de Dagoll és viva perquè hi ha molta gent jove que es vol dedicar al teatre musical i moltes escoles. M’agradaria que això no es traslladi al teatre musical en català: hem demostrat que és rendible i em sap greu que altres productores no ho vegin així. És una pèrdua de terreny que em preocupa”. “Per a nosaltres la cosa important és què hem significat per al públic”, diu el membre del Tricicle Carles Sans: “Saber que formem part de la memòria emocional d’aquest país, com vaig sentir que deien a la ràdio”. “No ens agradaria desaparèixer d’aquesta memòria”, rebla. Cal dir que el comiat del teatre no té a veure amb cap fracàs artístic: quan el Victòria ha tingut sempre el 100% d’ocupació cada dia ha sigut amb l’últim espectacle del Tricicle, Hits.

Salvar un teatre

Els socis de 3xtr3s havien entrat com a llogaters al Teatre Victòria el 1986. El van arrendar a la família Balaguer quan ja es plantejaven convertir l’espai en un pàrquing perquè els seus projectes teatrals no funcionaven. L’última oportunitat que s’havien donat va ser Romeu i Julieta dirigit per Esteve Polls, que no va acabar de tenir èxit. Els nous gestors van arrencar amb dues obres cridades a fer història: El Mikado de Dagoll Dagom i Slastic del Tricicle. Després vindrien comèdies com Pels pèls i En resumidas cuentas de Pepe Rubianes, fins a l’esclat de Mar i cel. I encara va venir la traca de Cómeme el coco, negro de la Cubana, Insòlit de Vol-Ras i La nit de Vol-Ras i La Cuadra de Sevilla, fins a decidir-se a tirar endavant les grans obres de reforma de la sala durant l’any olímpic i la posterior compra del teatre. “Era un bon any per a les ajudes”, diu Bozzo. La reobertura va ser el 7 d’abril del 1992 amb Flor de nit : “Va ser el nostre cim”, diu Bozzo. Després li tocaria al Tricicle amb Terrrific. “Mai ens hem barallat entre els socis. El 3 ha sigut un nombre màgic”, assegurava Anna Rosa Cisquella. En aquests anys s’han programat al Victòria 255 espectacles i hi han assistit set milions d’espectadors.

Els artistes escullen sis moments per al record

Cues amb 'Slastic'

'Slastic' va fer cues que rodejaven l'illa de cases del Victòria. És l'obra que consolida el Tricicle el 86 i els catapulta al 'Tres estrelles'.

La policia muntada inaugura la reforma

Les obres van durar 13 mesos i van ser "una bogeria" però els artistes van poder intervenir en tot. La Urbana muntada i la plana major política van ser-hi el 7 d'abril de 1992. 'Avui seria diferent" diu Cisquella.

'Mar i Cel': neix el fenomen

Va ser l'obra de Dagoll Dagom que va inventar el públic de teatre musical en català, el 1988. S'ha reposat el 2004 i el 2014.

Pel davant... i pel darrera

El 1995 l'èxit de la comèdia va ser tal que els va obligar a saltar de teatre al Goya. Van traslladar el decorat muntat amb actors i tot sobre un tràiler.

Els llums del Tropicana

Gràcia i Albadejo van anar a Cuba a fitxar el cabaret Tropicana, que encara avui utilitzen les làmperes-barret amb bateria que els van regalar.

Una descoberta còmica

El primer lloc on van actuar Faemino i Cansado va ser aquí en sessions golfes. 'Venien d'un bar cutre de Madrid" diu Mir.

Més continguts de