'Introduction': una miniatura deliciosa del cineasta coreà més personal i prolífic

'Introduction'

(4 estrelles)

Direcció: Hong Sangsoo. Guió: Hong Sangsoo. 66 minuts. Corea del Sud (2021). Amb Shin Seokho, Park Miso, Ki Joobong i Kim Minhee. Estrena als cinemes

Vine, que et presentaré el meu amic Hong Sangsoo. Ens vam conèixer fa uns quinze anys, quan aquí les seves pel·lícules només les veien quatre gats en festivals. Ara s’estrenen gairebé totes, però això no vol dir que les vegi gaire gent més. A ell, però, ja li està bé; tampoc li dona importància quan guanya premis a Locarno, Gijón o Canes. He d’admetre que al principi no entenia què li trobaven els altres d’especial. Sempre ens en riem, d’això, i m’explica que li passa sovint, que és un “gust adquirit”, com la cervesa o el soju que beuen els seus personatges. Ara, en canvi, no m’imagino la vida sense les nostres trobades anuals. Un ritual que repetim amb Introduction, el seu vint-i-cinquè film. Dura poc més d’una hora, i ell diu que li ha sortit gairebé sense voler, que va començar filmant uns actors alumnes seus, després va rodar unes escenes mentre era a la Berlinale i més tard se’n va anar a la costa de Corea per fer la seqüència final. Crec que justament per aquest caràcter improvisat és aquí on Sangsoo per fi ha aconseguit el seu objectiu d’esborrar l’argument de les imatges. No et puc fer cinc cèntims de la sinopsi, perquè la història passa en els buits que hi ha entre les escenes, en què uns personatges joves confessen les seves pors i vergonyes mentre els adults es preocupen pel futur que els espera i s’empipen en adonar-se de la manca de connexió entre les seves generacions. Com dius? Que ja t’havia parlat d’ell en aquestes mateixes pàgines? És possible. Al cap i a la fi, el seu cinema es basa en les repeticions, i a vegades no queda clar si una cosa ha passat abans o després de l’altra, o si és real o somiada. Com aquesta crítica, on parlo amb familiaritat d’algú a qui no he vist mai, però que fa temps que m’acompanya.