Jorge Drexler posa final feliç a un conte de 200 concerts

"Com que estaré molt de temps sense tocar, doncs tocaré més! No pensava ni esperar que m'ho demanéssiu!" El cantautor uruguaià Jorge Drexler deixa la copa de vi a terra, es torna a penjar la guitarra i, acompanyat per la seva banda de set músics, secció de vents inclosa, entona Deseo , una cançó de fa una dècada. El públic la reconeix, la canta i aplaudeix dempeus el segon bis que els regalava al Festival de la Porta Ferrada, l'únic concert que feia aquest estiu a l'Estat. Era una actuació amb un significat especial, l'última d'una gira basada en el disc Amar la trama . Després de 200 concerts amb aquest repertori, el cantant volia tancar un capítol, allunyar-se dels escenaris i començar-ne un de nou: "Espero tornar l'any vinent amb un nou disc que estic escrivint".

Les dues hores de concert van començar amb Todos a sus puestos i Una canción me trajo hasta aquí , de l'últim disc. Dues píndoles amb ressons folk i una diàfana secció de vents, territori 100% Drexler, un tipus pròxim i seductor, autor de lletres farcides d'històries petites, observacions a peu de carrer, pessics de crítica social i realitats ficcionades i de música neta de barroquismes, pròxima a la cançó tradicional llatinoamericana. El repertori va entrar gradualment en registres més íntims amb tocs de foscor - Llueve, La nieve en la bola de nieve, Mi guitarra y vos, Noctiluca - alhora que la banda va anar perdent presència fins a desaparèixer d'escena. Llavors l'uruguaià va cantar en solitari, a petició d'alguns espectadors, Soledad i Antes, que va barrejar amb Club Tonight , de Gossos. L'actuació va sortir per fi d'un cert ensopiment quan l'escenari es va tornar a omplir de músics amb la primaveral Las transeúntes , la mig rapejada Disneylandia i clàssics com Polvo de estrellas, Al otro lado del río - a cappella - i Sea . I no va faltar Todo se transforma , reclamada pel públic, colofó d'aquest emotiu final de cicle.