Crònica
Cultura 14/06/2022

La petita grandesa del lied

Johannes Kammler va interpretar esplèndidament Schumann, Ravel i Liszt

2 min
Johannes Kammler, baríton i  Akemi Murakami, piano
  • Palau de la Música Catalana
  • 13 de juny

Johannes Kammler, Akemi Murakami (Palau de la Música, 13 de juny del 2022)

Mentre la sala gran del Palau de la Música acollia l’acte del lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb tota la faramalla protocol·lària i amb les autoritats de torn, el discret passadís que du a la sala petita de l’edifici modernista ens predisposava a endinsar-nos al recital de Johannes Kammler. Un recital programat originàriament al mes de març i prorrogat a causa del covid.

Un cop més, la petita grandesa del lied es va mostrar amb tota la seva esplendor gràcies a un programa d’altura: el cicle Dichterliebe de Schumann, les Cinc melodies populars gregues de Ravel i la primera versió dels Tres sonets de Petrarca de Franz Liszt. 

Kammler és un baríton habsburguès jove, molt jove : trenta-quatre anys. Una edat insultant per fer front a les interioritats del lied com a gènere i com a reflex de la conjunció de la poètica musical amb la literària. Però el cantant alemany demostra que és un artista intel·ligent, intuïtiu i, pel que sembla, rigorós, atesa la pulcritud de les seves interpretacions. De manera molt precisa, sembla saber escollir el que interpreta i encara no es fica en jardins que esdevindrien laberints de difícil o accidentada sortida. Fa bé.

L’esperit jove dels setze lieder del cicle de Schumann li va com l'anell al dit, si bé cal més maduresa per encarar els de Liszt. El Ravel, volàtil, va confirmar les millors expectatives davant d’un artista que promet ser algú en el gènere del lied i que Kammler compagina amb l’òpera.

La veu de l’artista germànic és fresca, àgil, flexible, homogènia i bonica. Potser li falta més relleu i profunditat en el registre greu, però la prestació és globalment impecable, en part també gràcies a innegables dots comunicatius.

En tot moment va estar agombolat pel prodigiós instrument que converteixen les mans d’Akemi Murakami, asseguda davant del piano. Una conjunció perfecta, una entesa envejable i una musicalitat innegable, la que agermana els dos artistes.

Estem en un bon moment pel que fa a material liederístic: hi ha públic, hi ha artistes i hi ha repertori. I Kammler és un molt bon representant d’una generació que puja amb força, disposada a ocupar els primers llocs en el podi d’aquest petit gran gènere que és el lied.

stats