Cultura 12/07/2021

L'afany de la coreògrafa María Pagés per superar totes les fronteres

La 'bailaora' porta 'Paraíso de los negros' al Teatre Grec

2 min
María Pagés i la companyia de 'Paraíso de los negros'

BarcelonaEl director del Festival Grec, Francesc Casadesús, ha pogut complir un somni: tenir la coreògrafa i bailaora María Pagés durant la seva etapa al capdavant del festival. Ho ha aconseguit amb Paraíso de los negros , que es podrà veure aquest dimarts i dimecres al Teatre Grec. Es tracta d'un treball cuinat a foc lent, com coincideixen els mateixos Francesc Casadesús i María Pagés, que té l'origen en un encàrrec d'un muntatge sobre les fronteres del Festival Internacional Cervantí de Guanajuato (Mèxic). "El tema de les fronteres el tenim els humans molt arrelat", diu Pagés, que viu les qüestions de les fronteres i les migracions d'una manera molt pròxima perquè el seu home i codirector de l'espectacle, El Arbi El Harti , és marroquí i les ha convertit en una de les seves línies d'estudi a la universitat. "La fractura que hi ha entre el Nord i el Sud, i voler acostar dues zones que sembla que estan condemnades a estar sempre separades, forma part del nostre activisme", subratlla Pagés. Aquell espectacle no es va fer, però la parella es va quedar amb la idea i hi va aprofundir fins a fer una trilogia d'espectacles.

Com diu Casadesús, Paraíso de los negros també parla, sempre des del llenguatge del flamenc, de "trencar cadenes". "El flamenc té la capacitat de fer seu tot el que es troba i vam voler tractar les limitacions humanes i per què comencem a construir murs i limitacions", diu Pagés. Al nivell del ball, balla en solitari i creu que a punt de fer 58 anys està en un moment "molt interessant" de la seva trajectòria. "Et fa mal tot, per què negar-ho, però hi ha un coneixement més profund del teu físic per poder treure'n el millor. Si en treus els mals, que desapareixen amb l'adrenalina de l'escenari, ara gaudeixo més del ball –explica Pagés–. Quan ets jove balles perquè t'agrada, quan ets gran balles perquè hi ha un sentit que va més enllà de tu mateix, hi ha un compromís i una responsabilitat ètica sobre el públic, que és qui rematarà la teva obra amb la seva interpretació". Paraíso de los negros és el primer treball propi que Pagés portarà al Grec, un escenari que veu com un "símbol cultural". "Quan balles deixes molt de tu en els llocs i segur que les pedres ho absorbeixen, una part de nosaltres serà allí", diu l'artista.

María Pagés adverteix que en els humans sempre hi ha una part de voler "sotmetre l'altre" i en cadascuna de les deu escenes de l'espectacle, totes inspirades en poetes com Federico García Lorca (de qui prové el títol de l'espectacle), Fernando Pessoa, Léopold Sédar Senghor i Charles Bukoswski, intenta "superar els lligams" i trencar amb un "espai de confinament". "Treballem moltíssim els textos des de pals que són flamencs. El flamenc és pura poesia, i hem volgut fer servir els pals i la seva estructura per crear poemes que seran cantats. I hi ha hagut un treball molt interessant per no només cantar les lletres, sinó també contar-les", diu Pagés. Una altra de les particularitats de la música és que hi conflueixen el flamenc i la clàssica, amb peces com l'Elegia de Fauré.

stats