L'autèntic mercat medieval

BarcelonaUn falconer exhibeix l'art de domesticar ocells rapinyaires. A prop, un ferrer pica amb destresa el metall a la forja. Al costat venen pa de ceba fet amb forn de llenya i uns metres més enllà ofereixen cervesa artesanal. Homes amb malles es passegen dalt del cavall i els músics toquen llaüts. La recreació dels mercats medievals és una moda a la qual s'apunten cada vegada més poblacions, tinguin un passat històric o no. Aquests dies, al Mercat Medieval de Vic, un dels més veterans, no hi cap ni una agulla. Però què hi ha de cert en tota aquesta escenografia? ¿Als segles X i XI als mercats s'hi venien formatges, anxoves de l'Escala i barrets de llana? ¿Hi circulaven cavallers amb llança i escut? ¿Els saltimbanquis entretenien la població?

Obra dels senyors feudals, amb permís del reiQui va impulsar els primers mercats?

Els primers interessats a fundar els mercats van ser els senyors feudals. Ja no en tenien prou amb una part de la collita, volien monedes per comprar-se vestits de luxe i noves armes. Ells van ser els que es van adreçar al comte rei per demanar-li permís per fundar mercats a les seves terres. "El comte rei era l'únic que podia decidir si es feia mercat, perquè era qui podia garantir la seguretat dels camins i, en el cas que hi haugés un atracament, perseguir el delinqüent", explica el catedràtic d'història medieval de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Salrach. Poc ha variat el sistema des d'aleshores. En els privilegis hi constava quin dia a la setmana es podien celebrar i s'evitava la competència amb els mercats propers.

S'acaba la fam i neixen més nensPer què sorgeixen els mercats medievals?

Entre els segles IX i X va créixer la producció agrària. Els pagesos tenien més fills i podien conrear més terres. Començaven a aixecar el cap després de segles de fam. "Entre els segles III i V les ciutats havien entrat en decadència, els rics havien fugit al camp per escapar de la pressió fiscal i els impostos van caure sobre les classes populars", explica Salrach. A partir del segle VIII, però, els grans latifundis són substituïts per les petites explotacions i els senyors es converteixen llavors en rendistes. "Els pagesos produeixen prou per pagar les rendes i alimentar-se, i fins i tot tenen excedents per canviar", explica l'historiador de la UPF.

Llegums, pernils i teixits de luxeQuè es podia trobar a les parades dels segles X i XI?

Els pernils catalans ja tenien fama internacional en temps dels romans: "A Roma es venia el pernil de la Cerdanya, era molt apreciat", detalla Salrach. En un mercat medieval, però, s'hi podia trobar sobretot blat, ordi, sègol i civada, llegums, pomes i figues. No hi faltava el vi. Hi havia animals de granja i animals esquarterats. Els pagesos més rics també podien comprar teixits de luxe que arribaven de Flandes o seda de la costa africana.

Tampoc hi faltaven els esclaus. Als segles XII i XIII eren sobretot sarraïns, capturats durant la Reconquesta. Més tard hi hauria russos, tàrtars, búlgars, sards i turcs procedents del negoci d'esclaus dels genovesos i venecians. El seu valor econòmic anava en funció de la força, la salut i la joventut. Els contractes de compravenda es consignaven davant notari: s'havia de garantir que no s'orinessin al llit, que no patissin cap bogeria i que no tinguessin epilèpsia.

Contractistes, notaris i putesQui comprava i qui oferia els seus serveis?

Als mercats no només hi havia pagesos i pageses que anaven a vendre els seus excedents o a comprar allò que no produïen les seves terres. També hi acudien els notaris, perquè la població pogués escripturar terres, fer dots, esponsalicis, capítols matrimonials, compravendes de terres, contractes de crèdit, cartes de deute, testaments... Al mercat també es contractava mà d'obra.

Mai faltava la taverna. Allà els pagesos no només acudien a menjar, beure vi o passar la nit. Jugaven a cartes i a daus. "Activitats considerades pernicioses per l'Església, encara que molts capellans tenien fama de jugadors", explica Salrach. De fet, hi havia ordenances que prohibien el joc o establien que s'havia de jugar a la plaça pública perquè pogués ser vigilat i controlat. A la taverna també es tancaven negocis i es feien transaccions. Un altre servei que mai faltava era el del prostíbul. Les dones que oferien els seus serveis rebien el nom de dones errades i cantoneres. Les ordenances les obligaven a recloure's al bordell i sovint eren explotades per l'hostaler, que, per llei, les havia de proveir de menjar, beure, cambres, llit i roba de llit. Se'ls prohibia tocar fruita, carn, peix o qualsevol producte alimentari. Si ho feien, estaven obligades a comprar-lo o a pagar multa.

Als mercats tampoc hi faltaven els joglars que cantaven les últimes novetats o velles gestes. Els senyors que s'hi passejaven, entre altres privilegis, podien obligar les dones dels pagesos a deixar d'alletar els fills propis per alletar els seus. Mentre durava l'alletament, la dona no podia tenir relacions amb un home; si ho feia, s'arriscava a l'escarni públic. A València les feien passejar mig nues i les flagel·laven. Els senyors també cobraven impostos als que acudien al mercat, a través de peatges als camins o a la porta de les muralles. Gravaven cada transacció que es feia, no tan sols a la plaça del mercat, sinó també a les taules de la taverna, a les botigues i als obradors de la vila.

Estafes i baralles que acaben amb mutilacions

Qui posava ordre quan hi havia altercats?

A l'època tothom duia un coltell (ganivet). Als mercats, no eren excepcionals les baralles i les estafes. Per dictar sentència hi havia jutges. Els inspectors dels senyors cobraven els impostos i garantien que ningú estafés. Els càstigs, en el cas de furts d'importància o baralles amb ferides o mort del contrincant, acostumaven a consistir a escapçar algun membre de la persona considerada culpable. Era normal espunyar -treure els punys- o tallar el nas als lladres. A Tortosa castigaven els furts per valor de més de trenta sous amb la pèrdua de les orelles.

Les autoritats barcelonines castigaven amb la pèrdua de la mà o d'un peu, a elecció de l'infractor, els que fossin enxampats venent carn d'ovella que no portés una de les quatre marques oficials que asseguraven el seu bon estat sanitari. Malgrat la severitat dels càstigs, els mercats medievals tenien el seu encant, com els d'avui en dia. I van tenir un paper cabdal: són l'origen de les viles, més tard capitals de comarca.