La música tradicional catalana fa vibrar Alemanya

Hamburg"És el lloc on s’ha d’estar, el que passa aquí importa al món", assegurava el director general del Palau de la Música, Joan Oller, des del fastuós edifici de l’Elbphilharmonie d’Hamburg, a tocar del riu. L’auditori, que sembla un gegantí vaixell ancorat a l'Elba, es considera una de les millors sales de concert d’Europa. Aquest divendres, l’emblemàtica sala oferia un concert amb entrades exhaurides: a la sala gran, amb un públic de 2.100 persones, tocava l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i a la sala petita Tarta Relena, Premi Nacional de Cultura 2025. Poc abans dels concerts, més d’un centenar d’alemanys es van llançar a ballar sardanes amb la cobla de Sant Jordi a la plaça interior de l’Elbphilharmonie. Era tan sols una petita part d’una setmana en què l’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música i l’Institut Ramon Llull han exhibit en diferents ciutats alemanyes una cartografia sonora de Catalunya.

Durant un temps l’Elbphilharmonie va ferir l’orgull alemany perquè va posar en qüestió la famosa eficiència germànica. El seu pressupost es va disparar i va trigar molt temps a acabar-se. Alguns fan broma dient que va ser una mena de Sagrada Família alemanya, però va ser la millor campanya de màrqueting: quan es va inaugurar el 2007 era impossible trobar entrades, i ara se'n venen més d’un milió cada temporada. El públic alemany que el va omplir divendres es va posar dret i va respondre a l’OBC amb un llarguíssim aplaudiment i ovacions. A fora era tot gris, fosc i plovia, però a dins, el Bolero de Maurice Ravel, la peça amb la qual l’OBC dirigida per Ludovic Morlot va tancar el concert, va inflamar la sala.

"Amb 'Pluja' he sentit coses molt especials"

"Oh, la Pluja, tenia la sensació d’estar dins l’oceà", assegurava l’Anita, que havia vingut des de Suïssa al concert. "La segona part ha estat perfecta, especialment la Pluja, he sentit coses molt especials, i amb Ravel m’han tornat als millors records que tinc de ballets", assegurava l'Olga, que havia viatjat des de Saarland. L’Andrea i la Cristine, que havien escollit especialment aquest concert amb les seves dues filles perquè tenen amics catalans, van sortir-ne entusiasmats: "Pluja ha estat molt especial i Bolero ha sonat increïble". Pluja és una peça de Miquel Oliu que s’havia estrenat internacionalment el dia abans a Stuttgart, però a Hamburg va sonar esplèndidament. Potser les obres de construcció de l’Elbphilharmonie es van eternitzar, però l’acústica aconseguida finalment és perfecta. Es va poder escoltar cada detall i tot el que evoca la composició d’Oliu, totes les textures, l’arribada de la pluja després de la sequera, la sonoritat i la vida que recomença. Com explicava el mateix compositor poc abans de començar el concert, es va inspirar en el poema amb el mateix nom d’Antoni Clapés. "És tot el que implica la pluja, el retorn a la vida després d’haver mirat dins d’un mateix", deia Oliu, que valorava no només la importància de tot un llegat musical català, sinó també de tot el que pot oferir la música per comunicar i transmetre.

La sala de concerts no només oferia una nitidesa extraordinària: també permet observar cada expressió dels músics i tots els moviments de Morlot, que explicava com algunes de les peces que es van poder escoltar compartien el fet d'estar inspirades en poemes. Juntament amb Ravel i Oliu, l’OBC va tocar Prélude à l’après-midi d’un faune (1882-1894) de Claude Debussy i la suite The Magical Opal d’Isaac Albéniz. La soprano Núria Rial va interpretar també una selecció de cançons orquestrades per Albert Guinovart de Frederic Mompou i també Els ballaires dins d’un sac de Robert Gerhard.

La “resistència” de Tarta Relena

Tarta Relena va tocar a la sala petita i amb un públic molt més jove. "Quina sort, tenir músics catalans tan bons", asseguraven Helena Ros i Marta Torrella davant un auditori on també hi havia molts músics que participen a Focus Catalunya. Aquest duet de profetes paganes va demostrar una vegada més que tenen un discurs poètic consolidadíssim, i que sempre poden anar un pas més enllà. "Estem molt contentes de presentar el nostre treball i que es pugui entendre la música catalana al món", deia poc abans del concert Torrella. Ros destacava que amb la música, que remena referències de tota mena, també es pot fer resistència: "És una manera d’oposar-se a la globalització, de pensar en qui ets i on ets, posant el focus en casa teva". Tarta Relena va cantar, entre d'altres, Mano décima, que explica la història d'un "desgraciat" que du escrit al front un final terrible, Odniramat, una cançó que va ser resultat d’un "accident amb l’ordinador" i que capgira i fa cantar el text al revés d’una altra cançó, Tamarindo; i Beata viscera, una polifonia medieval sobre Maria, que es manté íntegra en el sentit de verge i pura després de ser mare.

És tan sols una part de tota la programació d’una setmana a l’Elbphilharmonie dedicada a acostar compositors clàssics i actuals catalans al públic alemany. El focus català va començar amb Jordi Savall amb Hespèrion XXI i la Capella Reial de Catalunya, que van interpretar el Llibre Vermell, de Montserrat, i Marco Mezquida & Chicuelo amb el seu tercer treball conjunt, Del alma.

El dissabte va ser el torn de la Cobla de Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, amb peces d’Eduard Toldrà, Marc Timón, Juli Garreta i Dotze lustres, de Xavier Pagès i Corella, que evidencia la capacitat innovadora de la cobla, i Joan Albert Amargós i Joaquim Serra. La Cobla va omplir també la sala gran de l’Elbphilharmonie i el públic va respondre amb una llarga ovació –el so del flabiol els va entusiasmar– i dempeus. El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, amb un concert emmarcat en la generació C –de "compositors catalans corals contemporanis"–, va posar en relleu la nova fornada d'autors catalans actuals. Xavier Puig, director del Cor de Cambra del Palau, en una taula rodona que es va fer poc abans del concert i que va omplir la sala petita, destacava la llarga tradició catalana de cançó coral, la seva diversitat d’influències i tot el que signifiquen cançons com La senyera o L’emigrant, i va recordar que aquestes últimes cançons, que es van poder escoltar a Hamburg, van ser prohibides durant la dictadura i van acompanyar milers d’exiliats.

"Vivim en una època daurada, perquè tenim la millor generació de compositors, tant per la seva diversitat com per la qualitat, però tampoc no podem oblidar la cançó popular que és la que ha fet possible que no perdem el patrimoni musical", va assegurar Puig. El Cor de Cambra va oferir un repertori eclèctic amb les cançons de Lluís M. Millet, Pau Casals i Enric Morera, però també amb noves composicions com Tota la gent de Rupit, d’Anna Campmany, que forma part del cor i va cantar a l'Elbphilharmonie, i La fadrina galera, que va fer somriure al públic.

"Hem volgut mostrar la diversitat d’orígens i influències que tenim, perquè som en un lloc de la Mediterrània amb una gran diversitat d’expressions musicals, però també volem demostrar que sempre ens agrada innovar. En aquest sentit, és impossible no mencionar Rosalía", assegurava Oller. "La música que hem portat no només té una forta presència de la tradició, sinó que demostra que la tradició és viva perquè els músics la coneixen, la valoren i l’han fet seva", explicava la directora de creació del Llull, Maria Lladó. "És una tria que reflecteix com una tradició mil·lenària dialoga amb la contemporaneïtat, aquesta presència internacional ens permet tenir una veu al món i poder dialogar amb altres cultures", destacava la consellera de Cultura, Sònia Hernández. El punt final al Focus Català el posaran Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral.