Locarno estrena la continuació del film més maleït de la història recent, 'Mektoub, my love'
'Canto due' suposa el retorn d'Abdellatif Kechiche, el polèmic director de 'La vida d'Adèle'
LocarnoPer què tanta expectació davant l'estrena mundial al Festival de Locarno de Mektoub, my love: Canto due? Fa una dècada, Mektoub, my love havia de ser el gran projecte d'Abdellatif Kechiche, aleshores el director francès amb més ressò gràcies a l'èxit de La vida d'Adèle, Palma d'Or al Festival de Canes 2013. El cineasta es va proposar adaptar La blessure la vraie de François Bégaudeau (coguionista i protagonista d'una altra Palma d'Or, La classe de Laurent Cantet), una novel·la d'inspiració autobiogràfica sobre el despertar sexual d'un adolescent al llarg d'un estiu dels anys vuitanta. Kechiche va traslladar l'acció a Seta als anys noranta, i va centrar-se en un estudiant de cinema, l'Amin (Shaïn Boumédine), que retorna de París a la seva vila natal per gaudir de les vacances amb la seva colla. El que havia de ser una pel·lícula única comença a plantejar-se com una saga la complexitat de la qual espanta els productors. A falta de finançament, Kechiche es ven la Palma d'Or per acabar la primera entrega. Amarada pel sol occità, sacsejada per l'hedonisme sensual de la joventut i amb el regust salobre dels estius a la platja, Mektoub, my love: Canto uno (2017) s'erigeix en un cant a la mediterraneïtat com a forma d'entendre la vida i l'experiència del temps.
Però al Canto uno no el segueix el Canto due, sinó un Intermezzo que arriba al Festival de Canes 2019. I esclata l'escàndol. L'erotisme del primer film esdevé una objectivació insistent dels cossos de les actrius protagonistes. La pel·lícula sembla voler excusar la seva mirada masculina amb una última i llarga seqüència en què el plaer femení prendria el protagonisme a través d'un cunnilingus explícit. Al festival i als mitjans no es parla d'altra cosa. Tot es complica i Mektoub: Intermezzo no arriba mai a estrenar-se enlloc. Només els assistents a Canes 2019 han vist un dels títols més sonats de la història, convertit per sempre en una pel·lícula maleïda. Però l'escàndol sexual va emmascarar les veritables raons perquè Mektoub: Intermezzo quedava fora de la circulació, lligades sobretot als drets d'autor sobre la música omnipresent. Un error de gestió que també explica els problemes que Kechiche arrossega amb tots els seus productors.
La mala ombra d'Intermezzo acaba afectant el tercer film de la saga, Mektoub, my love: Canto due, que, després de les seves pròpies tribulacions, finalment ha vist la llum a la 78a edició del Festival de Locarno. La nova pel·lícula d'Abdellatif Kechiche frustra les expectatives a qui esperés un altre títol polèmic o una nova proposta d'erotisme desencadenat. Canto due es desplega com la conclusió desencisada a les dues anteriors, una pel·lícula sobre l'ocàs de l'estiu i l'assumpció de la fi de l'eufòria innocent que suposa. El director introdueix dos personatges nous, un productor nord-americà i la seva jove esposa, una actriu televisiva, encarnació de dos arquetips, el magnat capitalista i la femme fatale, que adulteren respectivament la concepció pura de l'art (prometen impulsar la carrera de l'Amin) i de l'erotisme (aquí la seducció té conseqüències tràgiques). La subtrama nord-americana no només trastoca el destí dels personatges, també s'apodera en bona part del film i en distorsiona el to general. L'ambient melangiós s'omple d'un registre més estrident i d'una càrrega dramàtica que ho sacseja tot.
¿Podria convertir-se el festival suís en el certamen que segelli la reconciliació d'Abdellatif Kechiche amb el món del cinema? La càlida acollida en la sessió de premsa de Mektoub, my love: Canto due sembla una clara invitació a donar-li una nova oportunitat al responsable de L'esquive, que a més va patir un atac de feridura poc abans del festival. Kechiche competeix pel Lleopard d'Or en una selecció de les més potents dels darrers anys, amb 18 títols que firmen alguns dels cineastes més visionaris de la contemporaneïtat com Radu Jude, Alexandre Koberidze i Naomi Kawase. Però, ateses les circumstàncies, l'estrena de Canto due ja és una gran notícia.