El maridatge de la gastronomia amb el disseny innovador
Juli Capella explora la relació dels dos mons en una exposició a Washington
WashingtonHo va escriure Salvador Dalí el 1933: “La bellesa serà comestible, o no serà”. La frase era la conclusió del seu article a la revista surrealista Minotaure per reivindicar el Modernisme i, en particular, l’obra d’Antoni Gaudí. El pintor empordanès creia que les formes orgàniques, naturals, toves, d’aquesta arquitectura plantejaven una relació caníbal amb les arts que, més endavant, va explorar en algunes de les seves pintures. La màxima daliniana serveix de fil conductor de l’exposició Tapas. Spanish design for food, comissionada per l’arquitecte i dissenyador Juli Capella, que es pot veure a Washington després de passar per Miami i Tòquio. “Sense disseny, alimentar-se seria més difícil i avorrit”, diu Capella per explicar la relació estreta que hi ha entre la gastronomia i el disseny.
La mostra no vol parlar del menjar, sinó de la cultura material que rodeja aquest acte. En tres escenaris, es presenten les innovacions del disseny a la cuina, a la taula i als mateixos aliments a través de més de 300 objectes. Així, s’hi pot veure el tradicional porró de vi i les seves evolucions -com una copa porró-, el setrill antigoteig de Rafel Marquina, plats que semblen una fulla de bambú, taules sobre futbolins, cavallets que fan de taula o la Minipimer inventada pel català Gabriel Lluelles.
En els últims anys, l’auge de la gastronomia catalana i espanyola ha provocat un boom en el disseny d’objectes relacionats amb la cuina. La gran revolució de l’èxit de restaurants com El Bulli o El Celler de Can Roca, explica Capella, ha estat haver trencat amb “la dicotomia entre el plat i el menjar”. “Ara la creativitat a la cuina no és només cosa del xef, sinó també del dissenyador”, subratlla, i posa com exemple la relació entre Ferran Adrià i el dissenyador suís establert a Barcelona des de fa vint anys Luki Huber. El 2001 Adrià va demanar a Huber que s’integrés al seu equip d’El Bulli. La cooperació es va iniciar primer amb el disseny d’una vaixella per al restaurant per desenvolupar el concepte de snacks, però, de mica en mica, es va estendre en cada un dels passos de la creació d’un plat.
De fet, el xef català reconeix que “cuinar és dissenyar plats” en una entrevista amb Capella publicada al catàleg de l’exposició. Amb l’ajuda de Huber, va crear una tecnologia senzilla per cuinar que va facilitar tant l’elaboració d’alguns aliments com la invenció de noves tècniques. Per la seva banda, el dissenyador suís és el creador de la línia d’utensilis per la cuina de Lékué fabricats amb silicona platí. A l’exposició es poden veure alguns d’aquests productes, com l’espremedor de llimones o un rostidor al vapor.
El PlatViu d’El Celler de Can Roca
El Celler de Can Roca és també una altra font important de creativitat. Alguns exemples són l’instrument de cocció Roner R -que és fruit de la col·laboració entre ICC, Joan Roca i Narcís Caner (Fonda Caner) i permet crear un bany maria amb temperatura constant- i el PlatViu dissenyat per Andreu Carulla per presentar un dels postres de l’espectacle El somni dels germans Roca.
El petit d’El Celler de Can Roca va tenir la idea de crear un plat inspirat en la massa mare per fer pa, que té moviment propi, per presentar-hi una de les seves delícies. Per aconseguir aquest efecte, Carulla va concebre un recipient de silicona amb forma de massa que es contrau i s’expandeix com si respirés gràcies a un mecanisme ocult. Una altra innovació culinària que presenta la mostra és la Fakircook, una graella ideada per ICC i el xef Jordi Herrera (Restaurant Manairó). En aquesta planxa d’acer inoxidable amb puntes s’hi enfila la carn per cuinar-la des de dins. A la part final de l’exposició, Capella fa una reflexió sobre el disseny dels aliments i els aliments com a primera matèria per a la creativitat. Així, el visitant troba des d’una làmpara o cadira de pa fins a productes populars com les olives farcides, els xurros i els Chupa Chups. El famós caramel amb pal, creat pel català Enric Bernat perquè els nens no s’embrutissin els dits, és el paradigma de la integració del menjar i el disseny. I Dalí, amb la creació del seu cèlebre logotip, el va convertir en bellesa comestible.
