"Els franquistes van afusellar Peset el 1941 perquè els feia por el que podia fer"

BarcelonaJoan Baptista Peset (Godella, 1886 - Paterna, 1941) potser s'hauria pogut salvar de morir afusellat. Metge i rector de la Universitat de València, Franco el va condemnar a 30 anys i un dia, però alguns dels seus companys de la facultat no en van tenir prou. Van fer una segona denúncia i, per convèncer els franquistes, van enviar una conferència en què l'únic rector afusellat després de la Guerra Civil defensava el republicanisme. A Peset el van enterrar en el nínxol del seu germà petit, que havia mort amb tan sols 2 anys. Fins a l'arribada de la democràcia ningú es va atrevir a posar el seu nom al cementiri.

Com van ser les seves tres últimes hores? Què pensava? Quines converses va tenir? Fa vint anys, l'escriptor valencià Martí Domínguez (Madrid, 1966) va rebre un facsímil editat per la Universitat de València del sumaríssim de Peset i va quedar colpit. Sobretot pel fet que el van denunciar uns altres professors de la universitat, tant en el primer judici com en el segon. "El món acadèmic és perillosíssim", diu l'autor. La tragèdia de Peset va quedar latent i, fa uns cinc anys, Domínguez va començar a investigar. A Ingrata pàtria (Proa) ningú surt amb el seu nom autèntic, però, com diu l'autor, tot és ben real: "No hi ha falsedat ni impostura. Tot neix de la reflexió i del coneixement del moment —assegura—. He llegit tants sumaríssims com he pogut, per entrar en aquest món i entendre'l". El llibre surt en català i en castellà, les dues versions escrites per Domínguez, amb un lleuger canvi de nom. En castellà es diu Ingrata patria mía en homenatge al poema La despedida de Leandro Fernández de Moratín que acaba dient: "Adiós, ingrata patria mía".

La ingenuïtat de Peset

No ha de ser fàcil imaginar les tres últimes hores d'un condemnat a mort. "Peset va pensar fins a l'últim moment que se salvaria. El mateix dia que el van afusellar va ajudar el metge de la presó Model de València a operar una hèrnia. Es va fer amic d'aquell metge que, fins i tot, va testificar a favor seu. Va ser tot tan ràpid que quan la parella de guàrdies civils se'l van emportar al camp de tir ni tan sols havia tingut temps de deixar una nota a la família", diu Domínguez.

"Era un lliurepensador a qui van ajusticiar no pel que havia fet sinó perquè tenien por del que podia fer, inquietava la nova Espanya. Era tan bo i tan ingenu que no va creure que li podia passar allò", afegeix. Va poder escapar-se tres vegades i no ho va fer. Hi va haver una certa precipitació en el seu afusellament. Tots els judicis del franquisme van ser il·legals, van ser assassinats. En el seu cas encara va ser pitjor perquè va ser fins i tot il·legal dins la il·legalitat del franquisme. No hi havia l'informe de l'auditor de guerra.

Els companys de patíbul

El mateix dia que van afusellar Peset, els soldats van matar tres homes més que van acabar a la fossa comuna. Entre ells hi havia Antoni Agustí Gil, alcalde de Sagunt. "A l'Ajuntament de Sagunt hi ha fotografies de tots els alcaldes, però ell no hi és. Estem pensant a fer alguna acció per reivindicar-lo", explica Domínguez, que també ha fet recerca sobre aquests homes condemnats al silenci i a l'oblit.

Ingrata pàtria és una novel·la polièdrica en què desfilen els companys de patíbul de Peset, altres presos, el director de la presó Model de València, Ramón de Toledo Barrientos, el metge que certifica la mort dels condemnats que obre i tanca la novel·la... Mostra una barbàrie que no queda tan lluny. "No volia fer cap reconstrucció històrica. És un tema que ens interessa molt. Estem veient com Donald Trump ataca les universitats, el lliure pensament, la llibertat de càtedra... Tot plegat m'inquieta molt", assegura.

Domínguez ha fet molta recerca als arxius militars, cosa que no sempre és fàcil. Ha parlat amb els nets de Peset. "Són historiadors i no en sabien gaire cosa, del final del pare", afirma. I també amb uns altres familiars d'afusellats que van acabar enterrats a les fosses de Paterna. Domínguez traspua admiració per Peset. Va ser l'únic rector afusellat de la postguerra. Els altres dos van ser assassinats durant la Guerra Civil: el rector de la Universitat d'Oviedo, Leopoldo García-Alas, el 1937, i Salvador Vila, rector de la Universitat de Granada, el 1936. Peset actualment forma part del nomenclàtor i dona nom a una important avinguda de València. Tanmateix, Domínguez creu que continua sent un desconegut.

Peset pertanyia a una nissaga de metges i venia d'una família burgesa que tenia un important laboratori farmacèutic. Era diputat del Front Popular. "Va ser un renovador. La Universitat de València va ser l'única que va recordar Darwin durant el centenari de la seva mort i s'hi va celebrar el primer congrés de metges i biòlegs en català", destaca. Els companys que el van denunciar van treballar i investigar amb ell, però no combregaven amb les seves idees. Alguns, com Francisco Marco Merenciano, que es va dedicar a la recerca del gen roig, van tenir carreres fulgurants. L'escriptor fa certs paral·lelismes amb l'actualitat. "A vegades em pregunto si les universitats haurien d'anar més enllà i no només treballar en la part acadèmica, sinó també crear ciutadans. Hi ha una manca de compromís cívic i quan es vol reaccionar ja és massa tard", reflexiona.

A Domínguez, la recerca li ha pres hores de son. Llegia sumaríssims amb addicció: "Em va passar el mateix amb L'esperit del temps (Proa, 2019; Premi Òmnium): no podia deixar de llegir documents sobre el nazisme per intentar entendre com tots aquells grans intel·lectuals van participar en el genocidi".