"¿On són la pau i la llibertat al món 80 anys després, i què ha passat amb la destrucció del nazisme?”

BarcelonaMargot Friedländer té 103 anys i és una de les poques supervivents de l’Holocaust que encara pot oferir el seu testimoni. Aquest divendres va rebre un reconeixement per tota la tasca que ha fet per explicar com va ser aquell infern, sobretot a les escoles. “No parlo només pels sis milions de persones innocents assassinades, sinó per totes les persones que han estat assassinades perquè no se'ls ha respectat com a éssers humans", va dir a la Conferència de Pau de Westfàlia. Avui diumenge, a la commemoració dels 80 anys de l’Alliberament de Buchenwald, l’expresident d’Alemanya, Christian Wulff, recordava que Friedländer, a les visites que fa cada setmana, alerta que actualment les coses no són gaire diferents de l'Alemanya que va votar Hitler. “Quan Margot Friedländer diu que així va començar tot, ens hem de preocupar”, va assegurar Wulff.

A Buchenwald hi van tancar 278.000 presoners, entre els quals més de 600 republicans espanyols, i hi van morir més de 56.000 persones. Jorge Semprún va explicar l’horror que hi va viure a El llarg viatge (Empúries/Tusquets) i La escritura o la vida (Tusquets), el 1994. Wulff va recordar que els supervivents de Buchenwald van fer un jurament el 19 d’abril del 1945. Van prometre “la destrucció absoluta del nazisme i les seves arrels i la construcció d’un nou món de pau i llibertat": "¿On són la pau i la llibertat al món 80 després, i què ha passat amb la destrucció del nazisme?”, va recordar Wulff. Diferents líders alemanys van alertar del retorn de la ultradreta i l’autoritarisme, el racisme i l’odi. Wulff va explicar que a la cambra baixa alemanya hi ha diputats d'Alternativa per a Alemanya (AfD) que utilitzen el terme neonazi umvolkung o reemigració, afirmen que ja n’hi ha prou de parlar de la culpa alemanya de la Segona Guerra Mundial i defensen el “treball obligatori” per limitar l’ajuda mínima. “D’aquí als camps de treball no hi ha gaire distància”, va assegurar, i va argumentar que qualsevol que no sigui conscient de les analogies amb el passat i no es distanciï de les afirmacions de partits com l’AfD, és culpable de no defensar el jurament de Buchenwald.

El suport popular a Hitler

L’expresident alemany va recordar que els nacionalsocialistes no van sortir del no-res, sinó que tenia un ampli suport. Mario Voigt, primer ministre de l’estat federat de Turíngia, on l’AFD és el primer partit després de les eleccions regionals del 2023, va destacar que el jurament de Buchenwald adquireix actualment força importància: “Vivim un moment en què l’antisemitisme, la ideologia nacionalista i el pensament autoritari fan cada vegada més soroll i ocupen els carrers, els parlaments i les xarxes socials”. Voigt va alertar que són temps preocupants: “L’antisemitisme no arriba només amb botes (com les que portaven els SS). Quan se celebra el terror als carrers alemanys, quan es canten consignes antisemites, quan els intel·lectuals hi treuen ferro, quan hem de protegir les institucions jueves, aleshores no tan sols estem parlant del fracàs del nostre present, sinó també del fracàs de la nostra responsabilitat històrica”.