Art espoliat
Cultura 24/12/2021

Miriam Cahn retira totes les seves obres del Museu d'Art de Zuric perquè hi podria haver art robat pels nazis

El museu té obres de la col·lecció d'Emil Georg Bührle, que es va enriquir venent armes al Tercer Reich

3 min
L'artista suïssa Miriam Cahn, durant la presentació de la seva exposició al Museu Reina Sofia de Madrid l'any 2019

BarcelonaMiriam Cahn ( Basilea, 1949), una artista suïssa feminista per a qui l'art és política, ha demanat que totes les seves obres siguin retirades del Museu d'Art ( Kunsthaus) de Zuric , un dels més importants de Suïssa. Cahn, filla d'un matrimoni jueu que va fugir de la persecució nazi, ha dit que no vol continuar en aquest museu suís perquè recentment ha incorporat obres de la col·lecció privada d'Emil Georg Bührle (1890-1956). "Vull retirar totes les meves obres de la Kunsthaus, comprant-les al mateix preu al qual es van vendre originalment", ha assegurat l'artista, de 72 anys.

Emil Georg Bührle va ser un fabricant d'armes alemany que es va enriquir venent armament sobretot durant la Segona Guerra Mundial al Tercer Reich. Quan els nazis van perdre la guerra, l'empresari, que va obtenir la nacionalitat suïssa, estava a la llista negra de les potències aliades i durant un temps no va poder vendre armes. Tanmateix, les seves fàbriques van quedar intactes després del conflicte i, amb la Guerra Freda, va poder continuar el seu negoci, sobretot venent armes als Estats Units i altres membres de l'OTAN.

Sempre sota sospita

Bührle mai va deixar de comprar obres d'art, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial, però sobretot va ser els últims anys de la seva vida, entre el 1951 i el 1956, quan en va adquirir més. En total, entre el 1936 i el 1956, va aconseguir 633 obres d'art, moltes de les quals d'autors impressionistes. La seva és una de les col·leccions més importants que hi ha actualment d'art contemporani europeu. Sempre s'ha sospitat que part de la seva col·lecció era fruit de l'espoli nazi. De fet, l'empresari suís es va enfrontar a un Tribunal Federal per esbrinar quines de les seves peces podrien haver estat robades pel règim nazi. El veredicte va ser que tretze de les seves obres no li pertanyien legalment, una decisió que Bührle va acatar però que va revertir oferint recompenses als seus propietaris legítims. Va acabar quedant-se amb nou de les tretze obres. Dues d'aquestes peces d'art, un retrat de Corot i un paisatge de Sisley, es poden veure actualment a la Fundació de l'Hermitage a Lausana.

El mateix director de la Fundació Bührle ha reconegut en més d'una ocasió que no poden estar segurs de si hi ha més obres robades a la col·lecció. En el seu afany per demostrar que intenten ser transparents, va publicar una llista que detalla la procedència de moltes de les obres d'art que formen part de la fundació que van fundar els hereus de l'empresari suís després de la seva mort. Entre les obres, destaquen Sembrador a la posta de sol de Van Gogh, Camp de roselles de prop de Vétheuil de Monet, El noi de la jaqueta vermella de Cézanne, La Italiana de Picasso i el retrat d'Irène Cahen d'Anvers de Renoir. Entre els nombrosos artistes que formen part de la col·lecció hi ha grans noms com Chagall, Manet, Degas, Gauguin, Courbet, Toulouse-Lautrec i Braque.

Altres obres espoliades

A Suïssa sovintegen les polèmiques per les obres d'art que van ser espoliades i robades pels nazis i que actualment formen part de fundacions de rics empresaris. El 2015 es va publicar el llibre Schwarzbuch Bührle (El llibre negre de Bührle), que qüestiona la procedència d'alguns dels objectes reunits per Emil Georg Bührle. Thomas Buomberger, un dels autors del llibre, defensava la tesi que haurien de considerar-se fruit de l'espoli totes les transaccions que no podrien haver-se fet si els nazis no haguessin estat en el poder. Per tant, s'haurien de tenir en compte les obres que els jueus van haver de vendre en territori suís quan es van veure obligats a fugir.

Recentment, un altre museu suís, el Kunstmuseum de Berna , va anunciar que renunciava a 38 obres d'art de la col·lecció Gurlitt, formada per unes 1.600 peces i que van ser donades fa set anys. Hildebrand Gurlitt (1895-1956), comerciant d'art, va ser designat pel règim nazi, el 1943, comprador oficial d'obres d'art a París, aleshores ocupat pels nazis. Havia de nodrir el museu que Hitler volia crear a Linz. Gurlitt també es va dedicar a adquirir obres d'art confiscades als jueus francesos. El 2011 es van localitzar més de 1.400 obres a casa del seu fill, Cornelius Gurlitt . D'aquestes, 300 havien format part de l'exposició Art Degenerat amb què el nazisme va voler difamar l'art que no s'adequava a la seva ideologia.

stats