Mor el fotoperiodista Kike Pérez de Rozas
Amb la seva família va relatar amb la càmera la història de Barcelona
BarcelonaEls Pérez de Rozas duen la passió pel fotoperiodisme a les venes. Ahir van perdre un dels seus membres: Kike Pérez de Rozas, que ha mort als 88 anys, segons han comunicat els seus nebots Emilio i Carlos Pérez de Rozas. Enrique Pérez de Rozas pertanyia a una família de periodistes i fotògrafs que van relatar amb les seves instantànies la història de la Barcelona del segle XX. Carlos Pérez de Rozas (Madrid, 1893-Barcelona, 1954) va ser el patriarca d’aquesta nissaga de fotoperiodistes amb talent per activar l’obturador en el moment precís. L’abril del 1954 va morir d’un infart mentre fotografiava l’arribada del vaixell ' Semiramis', amb els repatriats de Rússia. Els seus fills van continuar la seva feina i fins poc abans dels Jocs Olímpics van nodrir el fons de 'Crònica gràfica de Barcelona', l’arxiu fotogràfic de l'Ajuntament creat durant la República.
La firma familiar
Els tres germans –el Carlos, traspassat el 1990; el Rafa, que va morir el 1997, i el Kike– van treballar sempre junts per a nombrosos mitjans com 'La Vanguardia', 'Solidaridad Nacional', 'La Premsa' i l'agència Efe i signaven habitualment les seves fotografies únicament amb el seu cognom, de manera que no se sabia exactament qui n'era l'autor.
Una foto històrica de la qual sí que es té constància que va fer Kike Pérez de Rozas va ser la que el 1965 va captar els Beatles baixant de l'avió que els portava a Barcelona, amb barrets de torero al cap. "Ells, els tres germans, van ser els ulls eterns de l'agència Efe, que sempre va donar un eco mundial al seu exquisit i periodístic material", explica Emilio Pérez de Rozas a 'El Periódico'.
Més de 800.000 instantànies de la nissaga dels Pérez de Rozas es conserven a l'Arxiu Fotogràfic de la Ciutat de Barcelona, que els va dedicar una exposició el novembre del 2015.
Amant de l'esport i de la fotografia esportiva, els cotxes, les motos i la velocitat, Kike Pérez de Rozas, el més modern dels tres germans, segons el seu nebot, va ser el pioner a introduir a La Ronda –un pis bulliciós, el 3r 2a del número 23 de la ronda Universitat de Barcelona, on vivia el fotoperiodista Carlos Pérez de Rozas amb els fills i nets i s’hi treballava 365 dies a l’any– la primera càmera japonesa amb què van treballar.
Emilio Pérez de Rozas explicava fa uns anys que el Kike li va confessar: "Recordo que quan vaig fer 14 anys vaig anar a veure el pare al menjador i li vaig dir que no volia estudiar més, que volia treballar amb ell. Jo no sabia que volia ser fotògraf: volia anar amb ell als llocs i ajudar-lo. O simular-ho –explicava–. Recordo que el pare em va mirar fixament als ulls i, amb veu greu, em va dir: 'Demà la mama et dirà alguna cosa'. L'endemà, la mama ja no em va despertar a les vuit per anar al col·legi. Aquell dia ja li vaig portar el flaix a pare".
La capella ardent de Kike Pérez de Rozas s'instal·larà demà, 1 d'octubre, al Tanatori de les Corts, i el funeral es farà el dia 2 a les 10.30 hores.
