Àlex Ollé porta ‘Il trovatore’ de Verdi a la Primera Guerra Mundial
El Liceu acull deu funcions de l’òpera fins al 8 de novembre
BarcelonaLa Primera Guerra Mundial ha funcionat com a context d’òperes com Silent night, de Kevin Puts i Mark Campbell, sobre la treva nadalenca al front occidental el 1914. També va influir decisivament Alban Berg per compondre Wozzeck, i la posada en escena de William Kentridge ho va fer més explícit en la producció que es va veure fa uns mesos al Liceu. I el War requiem de Britten que també es va interpretar la temporada passada al teatre de la Rambla es basava en els poemes de Wilfred Owen, que va morir al front el 4 de novembre del 1918. La Primera Guerra Mundial també ha servit com a recurs perquè alguns directors d’escena deslocalitzin històricament grans títols operístics. És justament el que fa Àlex Ollé a la producció d’Il trovatore de Verdi, de la qual es fan deu funcions al Liceu del 27 d’octubre al 8 de novembre: portar a les infames trinxeres del segle XX el drama de capa i espasa ambientat al segle XV durant la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera, just després del Compromís de Casp.
Segons Ollé, la rocambolesca història de venjança i les disputes familiars d’Il trovatore són “conflictes que es poden representar metafòricament amb una guerra fratricida com va ser el conflicte bèl·lic que va marcar el començament del segle XX”. “La història del llibret és inversemblant, però és en una guerra en què tot això pot tenir cabuda, perquè enmig d’una situació extrema com aquesta no hi ha temps per a la reflexió”, assegura Ollé, que un cop situada l’òpera allà on li interessa desplega una posada en escena que vol reflectir “l’angoixa, la foscor, la crueltat i la insensatesa de la guerra”. Curiosament, l’anterior producció d’Il trovatore que es va veure el Liceu, la de Joan Anton Rechi del 2017, també movia el context històric, però per dur-lo a principis del segle XIX i sota la inspiració estètica d’Els desastres de la guerra de Goya.
La verdiana Saioa Hernández
Estrenat a Amsterdam el 2015 i representat a París el 2016, el muntatge d’Ollé arriba al Liceu amb direcció musical de Riccardo Frizza i un primer repartiment (els dies 27 i 30 d’octubre i 2, 5 i 7 de novembre) amb la soprano madrilenya Saioa Hernández, una de les grans especialistes verdianes del moment, com a Leonora; el baríton andalús Juan Jesús Rodríguez com a comte de Luna; el tenor italià Vittorio Grigolo com a Manrico, i la mezzosoprano uzbeka Ksenia Dudnikova, que debuta al Liceu, com a Azucena. En el segon repartiment hi ha l’abkhaza-russa Hibla Gerzmava, el tarragoní Àngel Òdena, el coreà Yonghoon Lee i la romanesa-hongaresa Judit Kutasi. A tots els toca interpretar personatges “traumatitzats” per diferents pèrdues, diu Ollé.
El premi és cantar una òpera amb algunes de les àries més conegudes de Verdi, i amb un gran poder melòdic. “És un Verdi en plena maduresa artística”, afegeix Ollé, que fa poc va rebre el premi de la crítica a la millor direcció d’escena per la seva feina a l’òpera de Debussy Pelléas et Mélisande que es va veure al Liceu al febrer.
