Oriol Bohigas entrega el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya
Està format per 113 capses de documentació, entre les quals hi ha un volum important d'originals i una abundant correspondència
BarcelonaL'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas ha entregat el seu fons documental a la Generalitat amb el propòsit que sigui conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El llegat està format per 113 capses de documentació que ja es van ingressar materialment a l'Arxiu Nacional el 27 de maig passat.
Pel que fa a la documentació de caràcter més personal, el fons conté 32 llibretes de notes de l'activitat personal i pública dels anys 1974-2011 i conserva els originals i els materials preparatoris de la seva tesi doctoral. De l'activitat professional, agrupa el testimoni de la participació de Bohigas en concursos, premis i jornades, així com l'assessorament d'organismes públics de planejament urbà a escala nacional i internacional (1989-2012), els materials del seu període com a professor i director de l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona (1977-1980) i una col·lecció completa de la seva producció intel·lectual en forma d'articles, molts d'ells de difusió de les seves idees al gran públic a través dels grans mitjans de comunicació.
Una correspondència voluminosa
El fons d'Oriol Bohigas també és rellevant pel fet que conserva un volum important d'originals, versions corregides i en altres llengües, i documents de treball de la seva producció bibliogràfica relativa a la teoria i la història de l'arquitectura contemporània. Però pel seu volum, originalitat i interès cal destacar, per damunt de tot, la importància de la correspondència de l'arquitecte i urbanista, ordenada alfabèticament i cronològicament per lletres inicials de corresponsals (1946-2018), en un total de 432 unitats de catalogació (46 capses). De la seva dimensió política destaca la documentació relativa al seu període, a l'Ajuntament de Barcelona, com a director d'urbanisme (6 subcarpetes, 1980-1984) i regidor de Cultura, amb la seva relació amb els grans equipaments culturals de la ciutat (7 subcarpetes, 1991-1994).
De l'activitat associativa cal assenyalar-ne la documentació (correspondència, eleccions, participació en els òrgans de govern, memòries, butlletins i organització d’actes) del seu període en la presidència de l'Ateneu Barcelonès (9 subcarpetes, 2003-2011). El fons conté també un volum important de documents relatius a la seva participació en conferències i congressos (retalls de premsa, llibrets, cartells i tríptics) (8 subcarpetes, 1949-2006), treballs, articles i entrevistes inèdits (1960-1990), documentació de viatges (com ara a l’Índia el 1990), premis i distincions.
El fons de Bohigas complementa els de Maragall i Porcioles
L'arxiu personal d'Oriol Bohigas, un cop tractat i posat plenament a l'abast dels ciutadans en les condicions d'accés que preveu la normativa, permetrà als investigadors un coneixement molt més ric del complex procés de transformació de la capital catalana que va representar l'etapa de la gran obertura al mar paral·lela a la preparació dels Jocs Olímpics de Barcelona. En aquesta línia temàtica, a l'Arxiu Nacional aquest nou referent documental complementa el fons documental President Pasqual Maragall i Mira, dipositat el 2006, i segueix en el temps altres arxius personals determinants per entendre el desenvolupament i el planejament urbà de Barcelona, com ara el de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, conservat pel centre des del 1997.
Bohigas, figura clau de la transformació de Barcelona
Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 1925) es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1951, i el 1961 va assolir també el títol de diplomat en urbanisme. Va iniciar l'activitat professional dins el Grup R i es va associar primer amb Josep Martorell (1951) i després amb David Mackay (1962), amb els quals va acabar formant l'estudi MBM Arquitectes. És autor de multitud de projectes de tipologia molt diversa, a Catalunya i Europa, que abasten des d'arquitectura residencial, centres escolars i universitaris, estacions i comissaries fins a seus d’entitats o centres religiosos, d'entre els quals destaquen per l'ambició i la complexitat la Vila i el Port Olímpic (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria (2001) o l'edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries (2013).
Des del 1964, Bohigas va ser professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la qual esdevingué director entre el 1977 i el 1980. Delegat de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona (1980-1984) i conseller en la matèria, va projectar la gran transformació urbanística d'obertura al mar que va representar la celebració dels Jocs Olímpics del 1992. Entre el 1991 i el 1994 va ser regidor de Cultura de la capital catalana.
