'Parásitos' i quatre estrenes més per veure aquest cap de setmana

'PARÁSITOS'

L'última Palma d'Or de Canes escenifica una lluita de classes que esclata de manera imprevisible

De què fa olor la pobresa? Aquesta pregunta impertinent podria ser la clau de Parásitos, ja que l’olfacte, potser el més instintiu dels sentits humans, esdevé l’inesperat catalitzador sinestèsic d’on brolla la fricció de classe, impossibilitant el teatre social que els personatges del film han intentat posar en escena. D’una banda, trobem els Park, un llinatge benestant, incapaç de veure més enllà de les superfícies perfectes de la seva casa de disseny. De l’altra, els Kim, que viuen en un apartament-soterrani i se les han d’empescar per trobar maneres de subsistir –en una de les primeres escenes, veiem tot el clan muntant caixes de pizza a domicili–. La seva gran oportunitat arriba quan al Ki-woo, el fill gran, li cau del cel la feina de tutor particular d’anglès per als Park, a casa dels quals s’aniran infiltrant de manera sibil·lina... Continueu llegint.

'EL VIATGE DE LA MARTA'

Un relat d’iniciació sobre la mirada neocolonial

El turisme és un dels principals motors econòmics de l’economia global i, al mateix temps, una de les indústries més controvertides d’ençà que va néixer a meitats del segle XIX i causant d’un bon nombre d’asimetries socials de difícil solució. Els perjudicis derivats dels viatges dels ciutadans del primer món als països en vies de desenvolupament són el teló de fons i, alhora, el gran tema sobre el qual pivota el segon film de Neus Ballús, El viatge de la Marta, que després de La plaga ens transporta a un complex turístic del Senegal per oferir un relat d’iniciació ben inusual però també molt reconeixible: el d’una noia de vacances amb la seva família que vol emancipar-se i descobrir el món per si mateixa.. Continueu llegint.

'LA FAMILIA ADDAMS'

Una sàtira inofensiva de l’estil de vida nord-americà

Charles Addams, un dels pares de l’humor gràfic a la premsa, va publicar el primer dibuix de La família Addams el 6 d’agost del 1938 al setmanari New Yorker. Peculiars, terrorífics i precursors de la imatgeria moderna de Halloween, els Addams van satiritzar de manera salvatge l’estil de vida capitalista nord-americà i la institució familiar. La sèrie de televisió del 1964, sitcom pionera que feia befa dels Estats Units de l’època a base d’humor absurd i lisèrgic, va donar nom a cada personatge –a les vinyetes no en tenien– i la nissaga encapçalada pel Gomez i la Morticia es va convertir en un fenomen pop. Continueu llegint.

'SECRETOS DE ESTADO'

El deure moral, per damunt de la lleialtat a l'estat

A l'hora de veure aquesta pel·lícula es presenten dos obstacles. L’un, que no té més ambició cinematogràfica que un capítol mitjanament eficient d'una minisèrie de la BBC basada en fets reals. I l’altre, que Keira Knightley posa, com sempre, tots el seus micromúsculs facials al servei de demostrar constantment que és una actriu de primera, cosa que pot irritar i, paradoxalment, millora quan se suposa que el seu personatge fa una mala interpretació. El pacte amb l'espectador queda establert de seguida (televisió en pantalla gran i paciència amb la Keira). Continueu llegint.

'HITLER'S HOLLYWOOD'

Quan el cinema alemany va vehicular la ideologia nazi

El Museu del Cinema i la Televisió de Berlín, l'etapa dedicada a la producció de l'Alemanya nazi es presenta dins de calaixos: es pot consultar però no se'n fa exhibició. A Hitler's Hollywood, el crític Rüdiger Suchsland s'endinsa justament en els centenars i molt desconeguts títols fets en aquest període, entre el 1933 i el 1945, en una indústria que, com explica el film, no tolerava el cinema d'autor perquè tota ella estava controlada per un únic autor, el ministre de Propaganda Joseph Goebbels. Suchsland ja havia firmat un altre documental sobre l'etapa anterior del cinema alemany, De Caligari a Hitler, a partir del llibre homònim de Siegfried Kracauer. Continueu llegint