Memòria Històrica
Cultura  /  Patrimoni 03/12/2022

De vacances a la presó: educació o morbo?

Hi ha un auge del turisme penitenciari i una gran diversitat de possibilitats

5 min
Una cel·la de la presó Model

BarcelonaEl turisme penitenciari és una indústria en auge. Des de la cinematogràfica Alcatraz fins a la Model de Barcelona, passant per la presó sud-africana on va estar tancat Nelson Mandela, són espais que reben milers de visites. Es pot entrar a cel·les d'arreu del món que fins fa relativament poc eren llocs de repressió i de dolor. Moltes formen part dels circuits turístics i, de vegades, són destí d'un turisme massiu. N'hi ha que s'han transformat en espais de memòria que intenten explicar amb rigor tots els capítols de la seva història i la vida dels presos. D'altres, s'han convertit en negocis que bàsicament ofereixen experiències extremes.

A la presó de Karosta, a Liepaja (Letònia), es pot viure una detenció, un interrogatori, menjar el que suposadament menjaven els presos i, fins i tot, passar la nit en una cel·la sota la vigilància d'un guarda que et pot insultar. Aquesta presó, però, té un passat dramàtic: va ser centre de detenció de tortures dels nazis durant la Segona Guerra Mundial i del KGB quan hi havia la Unió Soviètica. Entre els murs de la West Virginia Penintenciary hi van executar noranta-quatre presos, però ara és un espai amb activitats com un tren de la bruixa, un escape room o rutes paranormals.

Alcatraz
Robben Island
Karosta

A l'altra banda, hi ha presons com la de l'illa de Robben, on va complir condemna Nelson Mandela. El qui va ser lluitador, presoner, president i símbol, hi va arribar l'hivern del 1964 per complir condemna de treballs forçats a perpetuïtat. La presó ja tenia una història de més de tres segles d'horror. Holandesos i britànics hi van confinar els qui es resistien al domini colonial i al llarg de 300 anys hi van tancar leprosos, va ser utilitzada com a manicomi, i va ser destí de delinqüents comuns. "És un bon exemple per com està contextualitzat, per com ho han documentat tot i per com expliquen tant les condicions de vida dels presoners com la història de la presó", diu Pablo Díaz Luque, professor de turisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les motivacions dels visitants

Díaz Luque explica que hi ha moltes raons per les quals els turistes visiten una presó: "Hi ha qui la visita perquè vol descobrir com vivien els presos històrics empresonats per motius injustos d'altres èpoques. La majoria de turistes volen aprendre una mica d'història amb la visita. A d'altres els mou la fascinació o curiositat morbosa per escenaris de sofriment humà. Finalment, hi ha els turistes que hi van per simple moda o per penjar la foto a les xarxes socials".

Una altra presó modèlica és la irlandesa de Kilmainham Gaol. Gestionada per l'estat, és un museu on s'expliquen les històries dels qui hi van estar tancats: des de delinqüents comuns fins als qui van lluitar per la independència d'Irlanda. "El turisme a les presons pot ser positiu sempre que la visita sigui guiada o comentada i faci referència al fet històric que va suposar aquesta institució: història, condicions socials, reivindicacions... Són dades que poden servir per reflexionar sobre aspectes de l'internament i de les persones que s'hi van allotjar, però una visita sense aquesta contextualització banalitzaria el mateix fet històric", assenyala José R. Ubieto, psicoanalista i professor d'estudis de psicologia de la UOC.

El fet que molts d'aquests llocs tinguin un èxit aclaparador, com la Topografia del Terror, a Berlín, pot ser un risc a l'hora que el visitant entengui què és el que està veient: "Quan es patrimonialitza un espai i es conserva, es fa perquè la gent hi vagi, però es corre el risc de la massificació i s'ha d'explicar bé què signifiquen. A més, és un tema molt sensible amb afectats que o bé continuen vius o tenen familiars", opina Gemma Domènech, directora de l'Institut Català del Patrimoni. "Crec que s'ha de tenir en compte l'opinió dels qui van passar per la presó i són espais que han d'estar supervisats per experts. En cap cas deixar-ho en mans de turoperadors", afegeix.

L'historiador i director de l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM), Jordi Guixé, posa com a exemple model la presó de Montluc, a la població francesa de Lió. "És un lloc de memòria incòmode, per la guerra d'Algèria", detalla Guixé. "A Montluc hi va haver dones amb els seus infants fins fa ben poc. Fins i tot, hi havia un parvulari a la presó. Moltes d'aquestes dones o els seus fills continuen vius, i són coses que òbviament s'han de tenir en compte", explica l'historiador. L'últim pres va abandonar Montluc el 2009. "Es va buidar i ràpidament es van fer visites i s'ha museïtzat mínimament", explica Guixé, que prepara un projecte de museïtzació de la presó Model de Barcelona.

No només mirar enrere

EL-DE Haus, a Colònia (Alemanya), va ser un centre de detenció de la Gestapo. Els oficials nazis tenien despatxos a les plantes superiors i, a baix, hi havia les cel·les. Allà s'hi van executar presoners i molts dels detinguts van patir tortures. A les parets encara es poden observar alguns grafits que hi van deixar els qui hi van estar tancats. Aquest centre ha rebut alguns premis per com recorda i explica aquest passat. "Han conservat les cel·les i hi ha un centre d'interpretació, però també hi ha espais de creació i per a les entitats de memòria; acull artistes que poden treballar i reflexionar sobre la memòria, però també sobre la repressió", explica Guixé.

"En aquests espais s'ha de ser molt curós i explicar tot el que hi va succeir, però no es poden ignorar els conflictes contemporanis o què signifiquen les presons en l'actualitat, també s'ha d'interpel·lar el present", afegeix l'historiador, que vol conservar tantes coses com pugui de la Model, que va tancar les portes el 2017. "Volem mantenir el panòptic, els locutoris, perquè expliquen moltes coses, les cel·les de càstig, el mur d'execucions... La Model ha d'explicar tota la seva història i totes les històries dels col·lectius que hi van passar", afirma l'historiador. La presó tindrà una segona vida: a banda d'un espai de memòria, vol ser un pol d'equipaments, habitatges i un parc i la previsió és que tot comenci a fer-se realitat el 2026.

"No es pot frivolitzar amb el dolor que hi ha hagut entre aquestes parets"

Carles Vallejo va passar sis mesos a la Model el 1971. "No es pot frivolitzar amb el dolor que hi ha hagut entre aquestes parets –diu–. S'ha d'explicar tot amb rigor i amb la guia de professionals". Vallejo, que ara és president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics, creu que s'ha d'explicar molt bé el passat de la Model: "Es desconeixen moltes coses i qui la visita se'n pot endur una idea equivocada. Hi ha d'haver un plantejament didàctic, que hi vagin les escoles", diu. "Les entitats estem disposades a oferir el nostre testimoni i a acompanyar les visites", afegeix Vallejo, que valora que finalment es conservarà la quarta galeria tal com era quan funcionava com a presó.

stats