Música
Cultura 08/01/2022

Blon (Pablo Pérez): "Fem batalles que veuen un milió de persones en directe per «streaming»"

Oscar Grau
3 min
Blon a firma de llibres del FNAC de L'Illa de Barcelona

Barcelona"La paraula és l’arma principal de la poesia i del freestyle", diu Pablo Pérez (Barcelona, 1991), un jove humil, tímid i exitós. En el món de les batalles de rap, conegut com a freestyle, és una llegenda, i els joves el coneixen com a Blon. Les seves batalles les arriben a seguir en directe centenars de milers de persones. I en el món de la poesia, acaba de publicar el seu tercer llibre: El castigo de Sísifo (Aguilar).

Quin és el teu primer contacte amb la poesia i en quin moment en comences a escriure?

— Un dia, quan era molt petit, recordo que la meva mare em va començar a llegir poemes de Gloria Fuertes i, a partir d’aquell moment, em vaig enamorar de la rima, em flipava. A l’escola és on vaig començar a escriure poesia. Primer n’escrivia per a les nenes que m’agradaven i després per als concursos i esdeveniments que feien, com els Jocs Florals o la diada de Sant Jordi.

Com descobreixes el món del rap i del freestyle?

— Gràcies al meu germà, que em va regalar un disc del cantant de rap Nach. I com que m’agradava escriure poesia vaig pensar que el rap era poesia sobre una base instrumental. Em vaig informar una mica i vaig descobrir les batalles de rap, unes competicions que enfronten dos rapers cara a cara, que, improvisant i rimant, han d’intentar desarmar l'adversari.

El 2008 vas començar a competir a la Red Bull Batalla de los Gallos, quan no era una disciplina professional. Ara sí.

— La Red Bull Batalla de los Gallos és la competició de rap improvisat que té més prestigi. Però la que ens va fer professionals és l'FMS (Freestyle Master Series), que és la lliga professional de freestyle. Ara farà cinc anys des de la primera i jo hi estaré per cinquena vegada consecutiva.

El freestyle s’ha convertit en mainstream i molta gent el segueix per les xarxes socials. Està molt massificat. Com es gestionen la pressió i la fama?

— Fem batalles que de mitjana veuen entre 700.000 i un milió de persones en directe per streaming. Quan arribo a casa trobo difícil desconnectar. Ens arriben molts comentaris i quan són dolents t'afecten. A més, a vegades ets el més estimat pel públic i a vegades no. És com una muntanya russa, i aquests canvis tan bruscos no són fàcils de gestionar. Per això, la salut mental s’ha de cuidar; en tot en general, però en el món del freestyle especialment.

Has parlat obertament del fet que has tingut ansietat. ¿És comú tenir-ne, en la vostra professió?

— La majoria de companys n’han tingut o en tenen. Va implícit en la pressió a la qual estem sotmesos. A mi m’agrada parlar de tot i sobretot de temes que són més delicats. M’agrada normalitzar-ho, ja que soc conscient que hi ha gent que es pot sentir identificada amb mi. És molt important que els freestylers, però també els youtubers, streamers i influencers, donem visibilitat a la salut mental, perquè podem ajudar molta gent.

Escrius poesia, competeixes en batalles de rap i fas streamings a Twitch. En una ocasió vas dir que una de les coses que et generen ansietat és la incertesa del futur. ¿És per això que diversifiques tant l'activitat?

— Sí, però no només per això. M’agrada descobrir-me en diversos àmbits. Al final tot el que faig pertany a diferents branques d’un mateix arbre. Per tant, sé que si una d’aquestes branques es trenca les altres seguiran senceres. Nosaltres som la primera generació de professionals del freestyle, així que és difícil saber quant pot durar la nostra carrera.

Com va sorgir la idea de fer un poemari sobre mites grecoromans clàssics com és El castigo de Sísifo?

— M'agraden molt la mitologia grega i les històries curtes. En els nostres temps seguim tenint les mateixes preocupacions i cometent els mateixos errors que ja anunciaven els autors clàssics en aquests mites.

¿Penses que la societat viu el càstig de Sísif?

— Sí. La rutina és pujar una pedra muntanya amunt, que torni a baixar i començar de nou a empènyer, i així eternament fins que desapareguem. I soc hipòcrita, perquè formo part de moltes coses que denuncio, com aquesta rutina. Per tant, sé que estic condemnat per Sísif, igual que pràcticament tothom.

stats