BarcelonaFa tres anys que Jaume Pérez Montaner arribava a la segona ronda de votacions del premi Jaume Fuster, però només quedava finalista. Convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el guardó reconeix un autor viu que no ha d’estar necessàriament vinculat a l’entitat que Pérez va presidir entre l’any 1999 i el 2007. “Pensava que enguany tornaria a quedar-me en la ronda de finalistes”, reconeixia amb un somriure l’autor valencià. No ha sigut així i ahir va rebre un premi que abans havia reconegut la trajectòria de Jesús Moncada, Feliu Formosa, Maria Barbal, Joan Francesc Mira o Emili Teixidor. “Fa un any que em sento molt afalagat. Han sortit dos llibres, Geografies de l’oblit, una antologia amb poemes nous i d’altres de modificats, i La casa buida, que a més va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés de poesia”, reconeixia.
Nascut a l’Alfàs del Pi l’any 1938, Pérez Montaner ha compaginat la docència amb l’escriptura d’assajos -sobre Estellés, Brossa, Fuster, March- i poemaris, entre els quals hi ha L’heura del desig (1985), Màscares (1992) i L’oblit (1996). L’any que ve Lleonard Muntaner reunirà la seva obra poètica en un únic volum a cura de Pere Antoni Pons. El professor Antoni Martí recordava ahir “la complexitat i especificitat” de la figura del guardonat per les diverses tasques en què ha destacat. “Fins ara ha estat un referent bastant ocult, com passa amb la majoria de veus poètiques, però és una de les més destacades de les últimes quatre dècades i, en el camp de l’assaig, va ser l’introductor de Harold Bloom al nostre context cultural”. El 1962, quan Pérez Montaner portava un any de la carrera de filologia i lletres a València, va ser empresonat durant quinze mesos per activitats antifranquistes. A finals dels 60 va instal·lar-se als Estats Units perquè a Espanya no podia donar classes.
Amb el temps, aquell exili forçat ha fet que a més de publicar una vintena de llibres hagi traduït poemes d’E.E. Cummings, John Ashbery, Wallace Stevens, Anne Sexton i Barbara Kingsolver.
