La prodigiosa veu d’António Zambujo, a ritme de jazz
VicAmés de renovador del fado i curiós de mena, el portuguès António Zambujo és sobretot un prodigiós cantant, de gran tècnica i expressivitat. La seva veu és capaç d’acceptar qualsevol combat, fins i tot si toca enfrontar-se a una big band, que és el que va fer ahir en el concert inaugural del 27è Mercat de Música Viva de Vic a l’Atlàntida. Zambujo va compartir escenari i alegria amb l’Original Jazz Orquestra (OJO) del Taller de Músics, dirigida per David Pastor. Convertit en crooner però sense renunciar al seu fraseig, el cantant portuguès va caminar amb seguretat i entusiasme pels arranjaments jazzístics de Santi Galán i Duccio Bertini, que van adaptar set peces del repertori de Zambujo i el clàssic Canção do mar, del qual l’OJO va fer una versió instrumental per obrir un concert que es va fer curt: tot just una hora que, vista l’exultant reacció del públic, podia haver durat molt més.
Algunes adaptacions volaven cap a Nova Orleans, com Flagrante, amb les cordes del cavaquinho fent de contrapunt als metalls. A Valsa de um pavão ciumento, una de les quatre cançons de Rua da emenda (2014) que van sonar, Pastor va dur l’OJO cap a un swing manouche, i l’alegria de viure i de ballar va enlairar Readers digest i Pica do 7. “Com és possible que no balleu?”, va exclamar Zambujo davant un públic que, assegut, aplaudia efusivament.
El guió del concert preveia també un breu segment en què el fadista cantava tot sol amb la guitarra. Va triar dues cançons del disc Guia (2010) i així, despullat i tot, va destacar el seu domini de les dinàmiques expressives de la veu, enllaçant el fado amb les harmonies brasileres en versionar la bossa nova Apelo, de Vinicius de Moraes.
