Art
Cultura 22/12/2021

El Santa Mònica tanca una exposició per evitar que el centre contamini més

No s'ha aconseguit l'objectiu de l'artista Joana Moll de reduir a la meitat el consum d'energia d''Exposar. No exposar-se. Exposar-se. No exposar'

4 min
L'artista Joana Moll repassant amb una llanterna el gràfic de la despesa energètica de l'exposició 'Exposar. No exposar-se. Exposar-se. No exposar'

BarcelonaLes previsions s'han complert i, tal com va anunciar l'artista Joana Moll al setembre, l'exposició del Santa Mònica Exposar. No exposar-se. Exposar-se. No exposar estarà tancada fins diumenge, després que no s'hagi aconseguit l'objectiu de reduir la despesa energètica del centre a la meitat durant els quatre mesos que dura l'exposició . "Aquesta obra no només és una crítica a totes les mesures que no s’estan aplicant pel canvi climàtic, sinó una manera que la institució, en aquest cas un centre d’art, s’impliqui i faci aquests canvis –diu Joana Moll–. Que l’obra d’art no quedi només en una crítica, sinó que es filtri i provoqui canvis, pràctiques i maneres de fer en la institució”.

“Tancar el Santa Mònica una setmana respon justament a aquesta idea, que no només els museus s’omplin de bones intencions, sinó que apliquin mesures que puguin afavorir crítiques, solucions o mètodes per mitigar el canvi climàtic”, explica Moll. La decisió, motivada per la mateixa obra d’art, neix de la necessitat d’estalviar "prou energia per poder obrir el centre amb les condicions climàtiques òptimes per als treballadors i els visitants en ple hivern, durant les dues últimes setmanes de l’exposició, i arribar a l’objectiu fixat".

"L’emergència climàtica també afecta la cultura"

Per al director del centre, Enric Puig Punyet, tancar l'exposició és sobretot un toc d'atenció. "Un centre d’art contemporani no només ha de consistir, avui, en el que passa dins les seves sales –diu Puig Punyet–. De la mateixa manera que ha de sortir al carrer i als espais digitals, aquesta setmana el Santa Mònica ha utilitzat l’esdeveniment de tancar les portes com a estratègia comunicativa per difondre el missatge crític que exposa en una de les seves sales: l’emergència climàtica ens afecta a tots i totes, i també afecta la cultura. No és un missatge llançat als artistes que exposen ara al Santa Mònica, sinó als entorns artístics i culturals en general, que també han de considerar l’empremta digital que generen les seves obres i accions".

La decisió del Santa Mònica no ha estat exempta de polèmica: un altre artista participant en l'exposició, Jordi Guillumet, ha criticat a les xarxes socials el tancament de l'exposició i que, en canvi, sí que s'hi celebrin aquest dimecres i dijous unes jornades de la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya. Puig Punyet recorda, d'una banda, que Guillumet no va presentar "una alternativa" al centre i, de l'altra, que el càlcul de la despesa energètica només afecta l'exposició i no tot el centre. "Qüestions com una cessió d’espais o l’activitat que es realitzi en altres oficines allotjades al centre no interfereix en el càlcul de la despesa energètica de la peça, així com, en conseqüència, en les accions que se’n puguin derivar –assegura Puig Punyet–. Al nou Santa Mònica creiem en les deliberacions col·lectives, i tot està subjecte a consideració. De la mateixa manera, però, que en aquests processos col·lectius es produeixen connexions entre peces que cohabiten l’espai, de vegades també es produeixen friccions entre elles. Deixar travessar la institució per projectes crítics i disruptius genera inevitablement tensions i desacords que, a la llarga, contribueixen a enriquir el diàleg posterior sobre què ha de ser avui un centre d’art".

El repte de millorar l'eficiència energètica dels edificis patrimonials

La idea de Joana Coll no és nova als museus del país. Quan Pepe Serra va accedir a la direcció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), va emprendre diferents mesures per reduir la despesa energètica de l'edifici. Això va fer que el museu aconseguís un certificat de responsabilitat ambiental i també que estalviés recursos econòmics. El MNAC i el Santa Mònica estan allotjats en edificis històrics rehabilitats on aplicar mesures d'eficiència energètica pot ser més difícil. "La peça de la Joana Moll ha definit dos camins a seguir per part del Santa Mònica –explica Puig Punyet–: el primer té a veure amb una renovació progressiva de les seves infraestructures d’il·luminació i climatització amb l’objectiu a llarg termini d’aconseguir el certificat de responsabilitat ambiental". Però, més enllà de la renovació de les infraestructures, per a Puig Punyet el treball de Moll és important perquè "tot el personal del centre s’ha implicat en reduir a la pràctica la petjada energètica del centre, a través d’un ús responsable de la climatització, la consideració de portar un conferenciant en tren o avió no només per criteris econòmics o la reducció de la petjada energètica de les peces que produeix i exposa".

Com informen des del centre, l’exposició ha estalviat, en els dos primers mesos, l’equivalent a 19 viatges en avió de Barcelona a Nova York. Una exposició similar al Santa Mònica el 2019, durant el mateix temps que l'actual, tenia un cost energètic total de 178.726 kWh; l'objectiu ara és fer-ne servir la meitat: 89.363 kWh. Des del setembre fins ara, s’han fet sis taules de negociació, en què han participat diversos actors de l’àmbit científic, polític i cultural de la ciutat, i també l’equip directiu i treballadors del centre, que han format part de la presa de decisions. L'última taula va comptar amb la participació de diversos agents culturals, així com del director del centre, Enric Puig; l’artista Joana Moll; l’encarregada del disseny de mediació del projecte, Maria Farràs, i Inèdit Innova.

stats