Publicitat
Publicitat

La segona vida d’un superheroi franquista

Santiago García i Luis Bustos es mouen entre l’acció i la comèdia social a ‘García!’

Tots els països tenen les seves figures heroiques. Personatges de ficció que, en un determinat moment, encarnen les aspiracions d’una societat i, tanmateix, evidencien les seves contradiccions. Per als nens que van créixer durant la dictadura no hi va haver herois més grans que Roberto Alcázar i Pedrín, protagonistes de la sèrie espanyola de còmic més longeva, publicada interrompudament cada setmana del 1940 al 1976. Coetània, per tant, d’un règim franquista del qual es convertirien en vinyeta més icònica i naïf: el superagent imbatible i el seu jove i eixerit ajudant que lluiten plegats contra el crim arreu del món.

Ranci, misogin, etnocèntric i feixista són alguns dels adjectius més habituals que, des de l’arribada de la democràcia, ha rebut Roberto Alcázar y Pedrín. Però Santiago García, recent Premio Nacional de còmic gràcies a Las meninas, es revela en contra dels estereotips que titllen l’obra de fòssil franquista a l’altura del No-Do o el Valle de los Caídos. “Jo el reivindico -diu contundent-. Per començar, no és un còmic fatxa. De fet, un dels seus guionistes era un comandant republicà represaliat per Franco. Les seves aventures transcorren a l’estranger, una manera d’evitar la realitat espanyola. És cert que traspua ideologia colonialista, però és la mateixa que trobaves a la mateixa època a Batman o en el còmic franco-belga”. García també defensa el còmic pel seu primitivisme, en la línia d’altres obres de l’època com El Guerrero del Antifaz. “Bàsicament era una successió de trompades, cops de puny i aventura pura per a nanos -observa-. Llegit avui, gairebé sembla un còmic d’autor avantguardista, amb uns diàlegs demencials, especialment els de Pedrín”.

La mala memòria d’Espanya

Roberto Alcázar y Pedrín és, precisament, la inspiració directa de l’últim treball del guionista. Es tracta de García! (Astiberri), un còmic amb dibuixos de Luis Bustos (Madrid, 1973) que presenta la història d’un superagent del franquisme trasplantat als nostres dies. Un 007 al servei de Franco que desperta d’un llarg somni en un món molt diferent del que ell coneixia però on els seus serveis encara són requerits. “A Espanya tenim un gran tradició de tebeos d’aventures plena de personatges meravellosos, però a diferència de països com els Estats Units o Anglaterra, que reactiven els seus vells herois amb una nova vida i personalitat, aquí la memòria no existeix i el llegat s’enterra com si fos una vergonya”, explica el guionista. La mala memòria, per descomptat, no és un problema exclusiu del còmic espanyol. “Espanya és l’únic país que ha viscut una dictadura de 40 anys i n’ha sortit com si res, sense mirar enrere ni rescabalar les víctimes. Sense enfrontar el passat no es pot construir una identitat pròpia. I la presència de García permet jugar amb aquestes contradiccions, que sembla que no hi siguin però hi són”, diu l’autor.

García! es mou entre el thriller d’acció i la comèdia social, i dibuixa una Espanya alternativa -però molt familiar- encadenant escenes costumistes protagonitzades per una jove periodista i acció superheroica a càrrec del ressuscitat agent García. El còmic, doncs, funciona alhora com a fresc d’una realitat immediata i com a exercici de gènere. “No volíem fer una història nostàlgica com les que llegíem de petits, sinó fer servir aquest material assumit perquè formés part d’una cosa molt viva, no d’un museu de vells gèneres”, apunta el guionista.

Ball de dibuixants

Un grapat de pàgines escampades pel còmic representen amb un estil voluntàriament retro l’última aventura de l’agent García abans de ser adormit. El dibuixant d’aquestes vinyetes no és Luis Bustos sinó Manel Fontdevila, el dibuixant original del projecte. “Vam treballar-hi durant anys, però al final vam topar amb una paret i ell es va adonar que no podia seguir”, explica el guionista García. El juny passat ell i Bustos van reprendre el projecte i van reescriure el guió mantenint-ne l’esperit i la filosofia. Les pàgines del flash-back dibuixades per Fontdevila són el vestigi d’aquella versió, de la qual van arribar a dibuixar-se 120 pàgines. “Jo els estic molt agraït -apunta Bustos-. El Santiago i el Manel havien trobat el punt perfecte en aquestes pàgines. I que no les dibuixi jo potencia el contrast que es perseguia”.

El treball de Bustos a García!, que l’any passat va firmar en solitari el magnífic Versus, recull influències del còmic de superherois, d’autors com Frank Miller i del manga. Aquesta última influència es trasllada fins i tot al format de l’obra, similar al d’alguns mangues, amb dos volums de 200 pàgines. El primer volum ja està publicat i el segon arribarà en el primer trimestre del 2016, sempre que Bustos aconsegueixi mantenir l’actual ritme de producció. Però si García! agrada i el públic respon, els dos autors volen continuar amb la història i ja tenen pensat el títol del tercer volum: García en Cataluña. Un projecte encara sense tancar però ple d’infinites possibilitats.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT