Antonio Banderas, a Barcelona: "Estic passant l'època més preciosa de la meva vida"

BarcelonaAntonio Banderas apareix al hall del Teatre Tívoli de Barcelona caminant a grans gambades, amb aire de cowboy, vestit de negre. S'apuja el coll de la jupa de cuir i mig acluca els ulls. Somriu: vint càmeres l'apunten. Ho ha fet milers de vegades. Està còmode. Explica que morè de la seva pell és natural de Màlaga. Podria ser el protagonista de Grease –porta fins i tot els mitjons blancs–, però l'actor ha tornat a Barcelona dos anys després de presentar-hi el musical A chorus line per presentar... A chorus line. És el déjà-vu a què ens ha condemnat la pandèmia.

Banderas recorda que en aquest mateix hall va donar la notícia a la companyia que anirien sis mesos a Broadway, a Studio 54, en el que seria el primer musical en castellà que hi faria temporada. "Tot se'n va anar en orris", diu. No hi ha hagut ni Londres ni Nova York, però ha intentat mantenir viva la companyia durant aquest temps perquè A chorus line pugui acabar la seva vida a Barcelona després de 300 funcions i fer temporada a Màlaga, Madrid i Barcelona: després d'una pandèmia mundial, no està gens malament. "Crec no haver-me equivocat amb aquest títol. Parla de les nostres vides, dels que ens dediquem a les arts escèniques. Del sacrifici que no es veu. El teatre en aquests moments és un espai importantíssim perquè vivim en un món en què sembla que les coses que no estan gravades no existeixen, és la gran cerimònia de la selfie, que és un atac de narcisisme extraordinari. Mentre que el teatre és un art efímer que es queda només en el record. Em sembla preciós", diu.

A chorus line, un musical del 1970 de Michael Bennett, es podrà veure a partir de Sant Jordi durant sis setmanes, i enllaçarà amb l'estrena a Barcelona del segon musical que ha produït –i aquest també dirigit– al Teatre Soho CaixaBank de Màlaga: Company, una altra versió d'un musical del 1970 però de Stephen Sondheim, que serà al Teatre Apolo del 2 de maig al 12 de juny amb actors com Anna Moliner, Roger Berruezo i Marta Ribera. Cap dels dos espectacles, però, estarà protagonitzat per l'estrella de Hollywood: "Necessito que el teatre de Màlaga s'ompli, que la gent s'ho cregui, i si hi he d'aportar la meva presència, ho faig. El meu objectiu és que el teatre no em necessiti, però si surto aquí, mato el que fem a Màlaga. Així que si em vols veure, has de venir allà". El públic ho ha entès: la meitat dels espectadors que tenen són de fora. De tota manera, recorda que el seu és un projecte sense ànim de lucre: "Si volgués fer diners no posaria 26 músics en directe a Company i 22 a A chorus line. Em vaig entossudir que hi hagués una arpa i vam haver de fer un forat al fossat. Busquem l'excel·lència".

Una vocació retrobada

Banderas parla entusiasmat de la seva feina al teatre que va obrir el 2019 a la seva ciutat natal, on ha tornat a viure i on ha convidat la seva filla Stella del Carmen a ser segona ajudant de direcció de Company. "Em vaig adonar que té criteri", afirma. Banderas reconeix que es va fer actor gràcies als musicals. "El primer cop que m'impressiona un treball és el 1973, amb 13 anys, Jesucristo Superstar". Després, recorda una producció americana de Hair que no s'explica "com es va colar" en l'època en què Fraga Iribarne era ministre. "El teatre va ser la meva gran passió", afirma. I ara que l'ha recuperat pràcticament a temps complet, diu: "Estic passant l'època més preciosa de la meva vida. No em costa anar al teatre a les 8 del matí i sortir-ne a les 2 de la nit. M'encanta".

Com que compagina el teatre amb el cinema, no sap quina serà la seva pròxima direcció teatral però reivindica gèneres com la sarsuela i compositors com Amadeu Vives. Apunta que aviat podria tornar a Broadway, on va debutar el 2003 amb Nine. Però de moment al seu teatre hi dirigirà Godspell Emilio Aragón. I la seva corda no s'acaba aquí: a més d'obrir una divisió audiovisual amb la periodista barcelonina María Casado, ara té el projecte de fer un segon teatre i una escola tècnica.