Teatre
Cultura  /  Teatre 11/05/2022

"El públic no es treu la barretina en tot l'espectacle"

Míriam Iscla i Joan Negrié munten una gran festa catalana amb 'Les bones intencions' al Centre de les Arts Lliures

3 min
Un moment de l'espectacle 'Les bones intencions'

BarcelonaAls assaigs de Les bones intencions, les gralles han sonat amb força. "Soc fill de mare catalana i pare extremeny. Tinc els dos folklores dins del cos, però no tenia ni idea de ballar L’hereu Riera, ni de com posar-me una faixa o uns picarols", explica Joan Negrié, que els últims mesos s'ha posat les piles per saber-se tots els passos de la cançó tradicional catalana. "Me l'he apresa com si hagués de fer la coreografia d'All that jazz o de Full monty. El meu personatge ha de ballar-la, no parodiar-la", diu l'actor. "Sort que era curta", replica Míriam Iscla al seu costat. La parella d'intèrprets protagonitza una comèdia escrita per Marc Artigau i dirigida per Joan Maria Segura que s'instal·la aquest dijous al Centre de les Arts Lliures (antic Espai Brossa de Barcelona). Hi arriben després d'estrenar-la a la Sala Trono de Tarragona –que ha produït el muntatge– i de comprovar que si munten una gran festa catalana, el públic s'hi tira de cap.

La celebració commemora una persona vinculada amb les arts catalanes i està organitzada per l'empresa que lideren els protagonistes. "Són dos desgraciats que es troben en una nit estranya i decideixen muntar una empresa per fer festes", explica Iscla. L'encàrrec inclou els espectadors, que són figurants i participen en la preparació del xou. "Hem volgut vestir l’espectacle de folklore català perquè és molt atraient", assenyala Negrié, que a escena apareix amb el vestit tradicional dels hereus catalans. Iscla l'acompanya amb la mantellina, les mitenes i la faldilla de pubilla. "No ens en riem del món tradicional català ni estem jutjant res, sinó que el posem al davant sense filtre. És molt curiós perquè és una identificació directa amb el públic. La gent s'hi enganxa de seguida i sense reticències", subratlla l'actriu.

L'espectacle arriba rodat després de fer tres funcions a la Sala Trono en què els actors s'han endut algunes sorpreses. "En un moment de l'espectacle fem una foto i demanem a tothom que es posi una barretina. Ens pensàvem que no se la posarien o que se la traurien de seguida. Però ens ha passat que el públic no es treu la barretina en tot l'espectacle", diu Iscla. "La gent se la posa amb joia, alegria i orgull –afegeix Negrié–. Anem vestits d’hereu i de pubilla, però arriba un moment en què els espectadors ja no ho veuen com una disfressa, perquè ells també formen part de l'espectacle".

Dos desgraciats amb una idea lluminosa

Feia temps que els dos actors buscaven la manera de treballar junts. Són intèrprets amb una llarga trajectòria a l'esquena, però només havien coincidit al projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya i a Barcelona de Pere Riera . Les ganes de compartir escenari se sumaven a les de provar coses noves i, sobretot, de fer comèdia. "Des de la Diana de Jet lag que no feia un personatge impulsiu, lúdic, que diu coses que són veritat, però sempre des del joc", explica Iscla. La Paula és una dona que fa de camell i passa pastilles quan, en una nit estranya, es troba amb el personatge del Pere, interpretat per Negrié. "En un moment de flipada decideixen crear una empresa per fer festes, perquè creuen que la vida ha de ser una festa i perquè volen que tot vagi bé", destaca l'actriu.

La idea lluminosa pot sonar il·lusa i esperançadora després de dos anys de pandèmia. "És un intent de sortir de les cendres i inventar-se una empresa que tots dos pensen que els pot salvar d’on venen. Malgrat les seves històries políticament incorrectes, són personatges purs, innocents, que s'humanitzen l'un a l'altre", diu Iscla. La clau de l'obra, afegeix, és aconseguir que el públic se'ls acabi estimant i que no vulgui marxar de la gran festa catalana quan els llums ja s'han apagat.

stats