'Casa Calores': Una comèdia juvenil de les d'abans

El costumisme en un poble del Maresme de finals del segle passat s’ha instal·lat a la Sala Beckett amb la recuperació d’una obra de Pere Riera (Canet de Mar, 1974) escrita el 2008 en què, segons l’autor, hi bateguen elements biogràfics. Casa Calores és una comèdia juvenil sobre com influeix el pas del temps en la vida de quatre amics. El terrat d’una casa de poble penjada sobre la platja és el testimoni dels jocs, les revetlles, les aspiracions, el coqueteig, les il·lusions i els conflictes de la Clara (Emma Arquillué), la Lídia (Júlia Bonjoch), en Ramon (Eudald Font) i en Santi (Arnau Comas) entre la primera adolescència i la maduresa; de l’estiu de 1989, quan tenen quinze anys, passant per l’estiu de 1996, per acabar l'estiu del 2003, quan arriben als trenta. Un terrat on la mare del Ramon penja la roba i cuida uns quants testos de plantes mentre el manetes del poble li arregla la rentadora o hi col·loca una antena de televisió.

És una comèdia que fins ara només havia tingut una lectura dramatitzada i que no pot amagar el caràcter novell de qui després triomfaria amb obres molt més complexes i poderoses com Desclassificats, Barcelona o Infàmia. Tant el llenguatge com les situacions tenen un no sé què de lloc conegut, de paraules desgastades, de conversa buida que difícilment poden nodrir de carn i ossos els personatges ni de tensió dramàtica la història. I tot plegat ens remet a un teatre al qual alguns poden dir clàssic i que d’altres pensem que és antiquat.

Això no treu, òbviament, que les circumstàncies dels quatre joves protagonistes puguin sintonitzar més o menys amb les dels joves actuals, que pot ser un dels arguments per justificar haver rescatat aquesta obra. Un teatre realista en el qual fins i tot ensumem l’olor d'humitat, notablement ben dirigit i ben interpretat i amb l’aportació de dos guest star en papers secundaris com Rosa Renom (la mare) i Jordi Boixaderas (el Pipa, en un to força diferent del que ens té acostumats a veure). Tot un luxe.