Crítica de teatre

Un espectacle excepcional de Joan Yago al TNC

Mònica Bofill dirigeix esplèndidament 'Entrevistes breus amb dones excepcionals'

2 min
Una escena de l'obra 'Entrevistes breus amb dones excepcionals'.
  • Autoria: Joan Yago. Direcció: Mònica Bofill
  • Amb Muntsa Alcañiz, Mònica Almirall, Anna Barrachina, Elisabet Casanovas, Miranda Gas i Yolanda Sikara

Joan Yago és un dels dramaturgs més interessants del teatre català. I no només quan escriu per a La Calòrica. ¿Recorden la magnifica Tot el que passarà a partir d’ara (Teatre Lliure, 2023)? Com deien dels grans tiradors al salvatge Oest, on posa l’ull posa la bala. És directe, precís i, ai las, deliciosament irònic en la mirada sobre el món i la societat. Una ironia que en aquest cas es desferma en el títol mateix, perquè les dones que ens presenta Yago són certament excepcionals però no en el sentit d’excel·lents, estupendes, extraordinàries, superbes o admirables, sinó en el de peculiars, inusuals, insòlites, rares i, fins i tot, extravagants. Yago furga en actituds contemporànies amb una gúbia esmolada que treballa els perfils amb la intel·ligència del que exposa, no del que sentencia, i dona credibilitat a l’absurd amb la fina mà de la ironia.

Les seves criatures acudeixen a un programa d’entrevistes en directe on la presentadora (una magnífica Mònica Almirall fent d'una mena de Mercedes Milà, però sense tocar els convidats) furgarà perquè expliquin el perquè de tot plegat i que com és lògic inclou números musicals entre una protagonista i l'altra. Dones excepcionals com la noia que aspira a la perfecció física i mental (mens sana in corpore sano) d’una Barbie de carn i ossos. Com la senyora de més de seixanta anys que ha decidit que té sis anys i vol que la tractin com a tal. La científica que ens promet (o amenaça) amb la immortalitat, la política neoliberal nord-americana que faria bona parella amb Donald Trump i l’imprescindible superfriqui, la dona blava.

I si el text funciona de meravella donant ressonància a opcions vitals i missatges sociopolítics tan peculiars com temeraris, no menys podem dir de l’esplèndida direcció de Mònica Bofill modelant el ritme i els tempos, i fent brillar un grup d’actrius superbes: Muntsa Alcañiz, Mònica Almirall, Anna Barrachina, Elisabet Casanovas, Miranda Gas i Yolanda Sikara, qui a més contribueix a l'espectacle amb una vigorosa veu de soul. La més que recomanable proposta és del millor i més ben fet que recordo en els últims temps al TNC. Curiosament, ha arribat després d’estrenar-se fa tres anys a Montreal i París. Per què?

Una imatge de l'obra 'Entrevistes breus amb dones excepcionals'.
stats