El dolor de les mares per la traïció del poder

El Festival Grec 2025 ha estat el Grec de les mares. Mares protagonistes com la Moeder Courage de la belga Lisaboa Houbrechts, la Medea de Milo Rau, la Mami de l'albanès Mario Banushi, la mare fantasma d’Helena Tornero a Tu em vas prometre una història d’amor i, finalment, l'Hècuba de l'actual director del Festival d’Avinyó, Tiago Rodrigues, que dimarts tancava la programació Teatre Grec de Montjuïc en una funció molt aplaudida, però que també va registrar força fugides d’espectadors.

A Hécube, pas Hécube hi ha dues mares. Una és la reina de Troia, la segona dona de Príam i esclava d'Agamèmnon després de la caiguda de la ciutat. Hècuba plora la mort del fill petit que havia volgut protegir de la guerra i a qui per avarícia va assassinar qui l'havia de cuidar, el rei dels tracis. L’altra mare és Nadia Roger. El seu fill autista Otis va ser víctima de maltractaments i humiliacions en el centre públic on l'havien de protegir. La Nadia va denunciar els fets a la fiscalia, que va obrir una investigació. La Nadia vol justícia.

Dos temps i dues confiances traïdes. Dos delictes dels que havien de tenir cura dels més vulnerables i no ho van fer. Dos personatges i una sola gran actriu (Elsa Lepoivre) en un enginyós joc teatral.

Tiago Rodrigues agermana el dolor de les dues mares tot alternant amb gran talent el text d’Eurípides i la investigació judicial del maltractament d’Otis (fantàstic, el fiscal de Denis Podalydès) en una funció de teatre dintre del teatre que arrenca amb un peculiar assaig d’Hècuba no exempt dels inevitables tocs d’humor que Rodrigues cola sobre les coses del teatre i fins i tot de la mateixa producció que es representa, i que donen frescor i veritat a l’escena. La gran estàtua d’una gossa, tapada durant bona estona de la funció, mana sobre l’escenari i té a veure amb Eurípides, però sobretot amb la fixació de l’Otis per la pel·lícula d’una gossa desemparada i que dona lloc a tres descarnats i emotius monòlegs amb final feliç. Com la gossa que ha trobat el cadell, la Nadia borda. Bravo!