L'esplèndid joc teatral al voltant de l’amor d'Helena Tornero

Com diria Woody Allen, no sé per què en diuen amor romàntic quan volen dir passió irrefrenable. Com la de Romeu i Julieta, ambdós inoculats per la necessitat de consumar una atracció indòmita. Com la de l'antipàtic revisor polonès que viatja a Barcelona a la recerca d’una simpàtica passatgera que li va fer un petó. Però segur que li va fer un petó a la boca? O aquesta expressió sentimental és només una idea de les moltes que s’acumulen sobre la taula d’una escriptora?

La protagonista d'aquest espectacle vol escriure la història d’amor que va prometre a la seva mare. La mare va morir fa alguns anys, però és prou present de cos i d'ànima en la vida de la filla. Sembla que la mare d’Helena Tornero li havia demanat algun cop que li dediqués una història d’amor. A la fi, ja la té. Tornero ha escrit una entretinguda i divertida comèdia que imagina com podria ser aquesta història d’amor. Ho fa confrontant la voluntat crítica cap a l’amor romàntic de la filla amb la d’una mare que vol un conte de prínceps i princeses com els de tota la vida.

Tu em vas prometre una història d'amor és un esplèndid joc teatral que juga amb les possibilitats del que podria passar i en què la forma s’imposa descaradament sobre la trama, viatjant cap a un bon final climàtic amb què esclata l’aplaudiment del públic. Un text metateatral que brinda la construcció en directe d’una obra de teatre. El calòric Israel Solà ha entès quin era el terreny de joc. La seva direcció condueix la funció amb ritme, soltesa i bones dosis d’humor en un espai escènic (Adrià Pinar) funcional i sorprenent. Serveixen la comèdia cinc bons intèrprets. D’entre ells, en destacaria l'empàtica simpatia i bona dicció de Sandra Pujol i la solera de Teresa Vallicrosa. La funció té futur i no m’estranyaria veure-la en un teatre comercial com el Borràs.