Toti Soler: "Necessito el silenci per poder tocar, per no fer res o per escoltar els ocells"

Un problema de cervicals ha fet que Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1949) fins i tot s'hagi plantejat deixar de tocar. "Però he trobat un metge que m'està ajudant, i de moment sembla que podrem continuar", explica. Els dolors no han impedit que enregistrés el disc El teu nom (Satélite K, 2013), en què canta Gemma Humet. I segueix pensant a tirar endavant un projecte sobre Bach, tal com va explicar en el documental D'una manera silenciosa.

En el nou disc poses música a un poema de Pessoa, El poeta és fingidor. El músic també és fingidor?

Podria ser-ho, però s'ha d'entendre tot el poema. Pessoa diu que "fingeix tan completament que fins fingeix que és dolor el dolor que de bo sent". És un joc d'un poeta magnífic, d'una gran sensibilitat i intel·ligència.

També recordes Salvador Espriu i Luis Cernuda.

Amb el Joan Massotkleiner fem recitals de contes de l'Espriu, no de poesia, però en el disc hi hem posat un poema perquè un conte és una miqueta llarg. De Cernuda ja n'havia musicat alguns poemes l'any 2002 al disc Vita nuova. És un poeta molt interessant. El mateix García Lorca deia que es treia el barret davant el talent de Cernuda.

A Amor en música, Cernuda escriu: " ¿y a la música quién se niega? "

Qui es pot negar a les coses boniques? Ell parla de l'amor. Pots dir que has patit molt i que no tens ganes de tornar a patir però, si ve l'amor, viu-lo perquè val la pena.

¿Han valgut la pena tots aquests anys dedicats a la música?

Sí. No em penedeixo de res. He triat i he sigut fidel al meu camí. I a mesura que he anat creixent i aprenent coses, he anat resumint, i cada vegada crec que tinc un parlar més personal. Hi pots sentir les influències de la música clàssica, del jazz i del flamenc, perquè ningú surt del no-res. Som fruit de moltes històries, de molts estils diferents, però jo no he fet res perquè ningú m'ho agraís, ni per penjar-me cap medalla. Ho he fet perquè és el que m'agrada fer, simplement. Per exemple, visc a Palau-sator, a l'Empordà, i em diuen que al poble hi estic molt sol, però és una soledat volguda, perquè jo necessito aquell silenci per poder tocar, per no fer res o per anar a passejar pel camp i escoltar els ocells.

En la teva pàgina web reculls una cita de Vicent Andrés Estellés que et descriu com a "lluminós i terrible". Què volia dir amb "terrible"?

No crec que es referís a la meva personalitat, sinó a la música, a l'art. La meva música pot transmetre determinats sentiments que poden commoure més o menys. A més, amb l'Ovidi Montllor vam fer el Coral romput, que és terrible, en el sentit que és tremenda la força que té. Hi ha moments tendres, però d'altres terribles, que fan por.

¿Com veus que músics més joves reivindiquin la teva obra?

Això també ha passat amb l'Ovidi. Ell em va dedicar una cançó, Què et sembla, Toti?, i un bon dia em vaig trobar un noi de Gràcia que n'havia fet una versió salsera. És molt bonic que es puguin fer versions d'una cançó, perquè vol dir que hi ha gent que se l'ha fet seva, i això és un regal.

També n'hi ha que s'han interessat pel disc que vas fer amb el grup Om a principis dels 70.

Originalment era un grup per acompanyar cantants, com la Maria del Mar Bonet i el Pi de la Serra, i després em vaig quedar el nom per convertir-lo en un grup de jazz-rock. En aquells temps les cases de discos et deien: "Tens un dia per gravar el disc i fer les mescles". I què graves? Doncs un assaig. El que hi ha és un assaig, amb totes les pífies [riu]. És un disc molt espontani. M'ha agradat que l'hagin volgut reeditar en vinil amb la portada original. Això vol dir que hi ha gent interessada en aquestes músiques.

Quatre músics amb els quals ha compartit el seu art amb la guitarra

Ovidi Montllor

"Amb l'Ovidi ens vam entendre molt bé des del principi, malgrat tenir orígens molt diferents. Era un germà gran i savi. Va ser un gran artista, un home molt profund, i les seves lletres segueixen tenint una absoluta actualitat, més que mai", diu Soler.

Jordi Sabatés

"Amb el Jordi teníem una mena de club d'adolescents. Ens dèiem El Club de los Genios Modestos. Ens ajuntàvem per escoltar jazz, per tocar i per arreglar el món. Per mi és una persona absolutament entranyable".

Juan el Camas

"Em va ensenyar moltes coses. Era un artista d'artistes. Fins i tot Camarón de la Isla cantava coses de Juan el Camas. La seva especialitat era el fandango lent, però cantés el que cantés tenia una gran personalitat. Era un cantaor únic".

Sílvia Pérez Cruz

"Tenim una entesa fora de programa. Ens trobem de tant en tant per fer alguns concerts, però no assagem mai. Vam assajar un dia fa uns anys i vivim d'aquell assaig. Hi ha aquella entesa estratosfèrica. Això passa amb molt poca gent".