LITERATURA

Els trobadors encara enamoren

L'editor Jaume Vallcorba publica l'assaig 'De la primavera al Paraíso'

Jaume Vallcorba va ser un dels alumnes fascinats per les lliçons de Martí de Riquer sobre literatures romàniques medievals. Tres anys després de donar a conèixer l'assaig Lectura de la 'Chanson de Roland' , l'editor de Quaderns Crema i Acantilado repassa la noció de la fin'amors trobadoresca i n'observa la transformació que experimenta al segle XIII amb el dolce stil nuovo , i com encara canvia més a les mans de Dante Alighieri.

L'arrel de De la primavera al Paraíso. El amor, de los trovadores a Dante (Acantilado) és la pregunta sobre les motivacions de l'amor cortès. "Es tracta de l'objectivació literària d'un procés psicològic personal que no es correspon a la vida quotidiana", sintetitza Vallcorba. La fin'amors explica, sempre en vers, la relació de vassallatge entre el poeta i la dona que estima (midons ). "Hi ha una tensió radical, profunda i d'alguna manera tràgica; l'enamorat mai no veurà satisfets els seus desitjos", es pot llegir al llibre. "Per al trobador, la midons representa la perfecció, i ell anhela arribar-hi. El camí és dolorós i dur, però el fet de recórrer-lo ja té les seves recompenses", diu Vallcorba.

L'artesania d'escriure

L'única manera que té el trobador d'arribar a la seva estimada és a través de l'escriptura. L'autor cita una de les composicions d'Arnaut Daniel, en què fa explícit que cal treballar molt per assolir la perfecció formal: a la cançó no hi pot haver ni mot fals ni rim'estrampa . "L'ofici de Daniel és extraordinari. És un mestre a l'hora de donar dobles i triples sentits als seus versos, al mateix temps que aconsegueix artefactes formals d'una gran perfecció", assegura Vallcorba, que també dedica pàgines a Bernat de Ventadorn, autor de Can vei la lauzeta mover -un dels poemes més emocionants de tots els temps- i a Bertran de Born: "Als seus poemes trobem la tendència a buscar una dona descomunal, única en bellesa física, però també superior en les qualitats morals". Amb la domna soisseubuda (dama artificial), De Born practica un joc cortès "elegant i educat", però alhora fa que "la dama cantada s'allunyi de manera definitiva de l'abast del trobador que la desitja, i així manté intacta la tensió essencial [...] de la poesia amorosa occitana".

"El trobador anhela la perfecció i busca millorar a través del dolor i el sacrifici, tot això regit pel desig humà i sexual", continua Vallcorba, que no oblida que l'influx d'aquest amor arriba fins a Ausiàs March, si bé el poeta valencià "ja vol parlar de l'amor humà". Quan els romàntics van intentar portar a la realitat aquest ideal d'amor, les conseqüències van ser tan nefastes com el suïcidi final de Werther, de Goethe. "El poeta romàntic és excèntric, singularitza tota experiència. El trobador, en canvi, és concèntric: parteix d'una història personal, d'una experiència íntima, però l'explica en termes col·lectius -diu l'editor-. Des del Romanticisme, l'artista és singular i únic. En comptes de tenir el geni a fora, el porta incorporat, i això li permet moure's més enllà de tota mena de convenció".

Una fita insuperable

Nascuda al segle XII a Occitània, la poesia trobadoresca es va anar estenent per Europa. Un segle més tard, quan es popularitzen els cançoners, les creacions poètiques són encapçalades per descripcions en prosa de les vides i les razós (motius de composició). "Aquests textos són l'origen de la narrativa breu", diu Vallcorba, abans de recordar com comença el declivi de la fin'amors trobadoresca: "A partir de la victòria de Simó de Monfort a la batalla de Muret l'any 1213 comença el domini francès, i la poesia es converteix en gèlida i teatral. La dona és convertida en àngel".

A Itàlia, durant la segona meitat del segle XIII, Guido Cavalcanti escriu sobre de quina manera "un cor gentil s'allibera de tota vilesa i s'omple de les virtuts més grans" gràcies a l'adoració de la donna angelicata . El gran canvi arriba amb la Vida nova de Dante Alighieri, en què explica la transformació del poeta gràcies a l'amor que sent per Beatriu, i com, després que ella mori, pren la decisió de consagrar la vida creativa a perseguir la seva figura. Quan escriu la Divina comèdia , la literatura medieval europea arriba al seu cim: "Dante ha de passar penalitats extraordinàries al purgatori, i després d'un gran esforç i molta fatiga és capaç d'arribar fins al paradís". El poeta aconsegueix accedir en vida a un lloc vetat als mortals. Els efectes de l'amor esdevenen insuperables.

Més continguts de